Picas: es piquen els homes quan els passa en una cursa?

Alguns, sí.

Ho nota per la mirada assassina?

No, perquè s’enganxen a darrere resistint-se a ser superats. A vegades miro endarrere i semblo Forrest Gump, amb tots aquells homes que em segueixen. Una vegada vaig tenir un tio enganxat darrere durant 60 quilòmetres. Em va treure de polleguera.

Aviat no podré passejar per la muntanya, plena com està d’esnobs que corren.

És un esport que està molt de moda, però em penso que això és bo. Si la muntanya s’ha d’omplir, més val de gent que fa esport que d’altres coses.

El principal perill són els gossos o les pedres del camí?

El perill som nosaltres, els humans. Hauríem de tenir més respecte per la natura i deixar-la tal com l’hem trobat.

Però animals segur que n’ha trobat, mentre s’entrena.

Sí, sobretot quan surto de nit és habitual trobar ulls que em miren. Es tracta de fer el cor fort, pensar que és un mussol, i seguir endavant. També he aixafat alguna serp amb la mà i algun porc senglar se m’ha creuat.

Trobar un porc senglar deu permetre batre marques, quasi es podria considerar dòping.

I no en sols trobar només un: trobes el senglar, la femella i els fills. Però van a la seva, segurament s’espanten més ells.

Parlant d’animals: per que va començar a fer aquestes animalades?

Perquè en el fons som animals, no? Potser per això estem tornant als orígens: a córrer i a estar en contacte amb la natura

Mentre corres és impossible admirar la bellesa del paisatge?

No només és possible sinó que una de les raons per les quals ens agrada córrer per la muntanya és per contemplar la bellesa que ens envolta.

Viure a muntanya deu ser determinant

Està clar, però si no fos així, les buscaria.

S’emociona quan guanya i li posen l’himne espanyol? [El novembre passat va passar un mal tràngol ja que esperava que sonés el català]

He, he, ja va veure com plorava, no? Tot i que no era ben bé pel sentiment que em provocava... Coses que passen. El proper dia que posin l’Himne de l’Alegria, que és de tothom.