La primavera del 2009, Albert López estava jugant la fase final del Campionat de Catalunya amb el cadet del Granollers quan, ja al final del partit pel tercer i quart lloc, va rebre un fort cop a l'esquena que el va acabar obligant a passar per l'hospital per analitzar un bony que, fins al 2011, tothom va considerar benigne. Aquest és l'inici del relat dels últims sis anys d'un gironí que de viure les il·lusions de qualsevol adolescent que destaca en un esport -era la seva segona temporada a la base del Granollers on havia arribat des del Fornells- va passar a afrontar tres càncers gairebé consecutius alternant bons moments (tornar a jugar handbol arribant al segon equip del club vallesà, començar a estudiar arquitectura, trobar parella) amb altres de més complicats com quan, sense anar més lluny, aquest passat mes de desembre li detecten, per tercer cop a la seva vida, càncer en un pulmó.
Això sí, lluny d'enfonsar-se, Albert López, que ara té 21 anys, ha decidit plantar cara i, d'ençà que la quimioteràpia no va funcionar bé en el segon càncer, va passar a tenir un paper actiu en la lluita contra la seva malaltia. "Va haver-hi un moment que vaig veure que havia d'anar a totes, perquè si no això s'acabava", explica López, una actitud vital que explica regularment a través d'una pàgina web "viviracontracorriente.com" i amb conferències com la que impartirà dimarts vinent a l'Auditori AXA de Barcelona, davant 750 persones.
"A l'handbol t'ensenyen que has de marcar-te uns horaris, no fer mai tard i aquesta disciplina m'ha anat molt bé ara en la meva situació a l'hora de fer la dieta que estic seguint; igual com el fet de respectar el rival, que és comparable amb saber que tinc al davant una malaltia molt important o la idea de no tirar mai la tovallola en els partits". Albert López relaciona amb habilitat comunicativa els valors que va aprendre a l'handbol -en la seva etapa al Granollers i abans al Fornells, on aquest diumenge faran una matinal de partits amb el lema de "viviracontracorriente.com"- amb el fet d'afrontar una situació que es va anar complicant d'ençà d'aquell cop en el català cadet del 2009. "Vaig anar a l'hospital, però com el que el bony no em molestava vaig seguir jugant fins que, dos anys més tard, i quan ja havia acabat la meva etapa de juvenil el Granollers i el Batxillerat vaig decidir operar-me, perquè s'havia fet molt gros...".
En aquells moments el bony, un quist, ja feia disset centímetres. En un primer moment, l'operació va anar bé i al cap de tres mesos ja tornava a jugar però, al cap de poc, arriba el primer gran cop per a l'Albert López, quan es comprova que allà on li treuen el bony hi havia ganglis infectats. "Vaig haver de tractar-me amb quimioteràpia, però va anar bé i aquell any vaig jugar amb l'equip de Lliga Catalana del Granollers i, set mesos més tard, em van donar l'oportunitat de fer el salt al de Lliga Nacional (segon equip del Granollers)", explica Albert López que, just abans de jugar la fase final dels campionats d'Espanya, va rebre una notícia brutal: li havien detectat un altre càncer al pulmó i havia de tornar a passar pel quiròfan.
Un altre cop tocava recórrer el camí cap a una operació, una altra vegada quimioteràpia, i posteriorment amb un tractament amb una dieta, com el que està seguint en l'actualitat, que li va controlar el tumor fins al punt que, ja recuperat, el setembre del 2013, tot i no veure clar tornar a jugar a handbol, va decidir complir amb un altre dels somnis de la seva vida: anar a la Universitat. Es va matricular per estudiar Arquitectura a Barcelona per viure "un any fantàstic, coneixent molt bona gent i grans professors" sense que el càncer tornés a trucar la seva porta fins, ara uns tres mesos, el passat desembre del 2014, ho va tornar a fer.
"Em van detectar un tercer càncer, aquest cop a l'altre pulmó, i llavors sí que he hagut d'aparcar l'arquitectura i dedicar-me a lluitar contar la malaltia", explica Albert López que, a través de la web de "viviracontracorriente.com", va posar en marxa el repte de "#5000 pilotos" perquè gent, de l'esport o de fora, donés suport a la seva idea de viure contra corrent. "En un principi era una ximpleria, em pensava que ho seguirien quatre o cinc persones, però el tema es va anar fent gran i he rebut suport no només de gent de l'handbol, sinó d'equips d'altres esports...". I, el passat gener, en el mundial d'handbol de Qatar, Antonio García, exjugador del Granollers, i ara al Pick Szeged hongarès, , es va aixecar la samarreta de la selecció espanyola en una celebració per mostrar-ne una altra amb el lema de "viviracontracorriente.com". "Va ser molt gran, havia conegut l'Antonio a la meva època al Granollers perquè allà cada jugador del primer equip n'apadrina un de la base, però tampoc gaire i va ser un gest per part seva", diu Albert López que, a partir de les demandes de gent que es posa en contacte amb ell a través de la pàgina web, ha començat a fer xerrades per a joves explicant els valors que li va ensenyar l'handbol i amb els quals ell està lluitant contra el càncer: "respecte, disciplina, no rendir-se ni tirar la tovallola, les ganes de lluitar... "
