L'Spar Citylift Girona va sumar una nova victòria ahir a Fontajau. I ho va fer sense patir excessivament (72-70, contra un Al-Qázeres), però al final del partit Roberto Íñiguez no va voler enganyar a ningú. "Podria venir aquí i deixar anar al sermó que hem tornat a guanyar com ho he hem fet en tots els partits d'ençà que vaig arribar; i que sóc la pera perquè no he perdut mai a Lliga Femenina, però la realitat és que no hem jugat bé, que la primera part ha estat molt dolenta i que jugant així quan arribi el "play off" ens poden pintar la cara". Si Íñiguez va pecar d'autocrítica d'ahir és opinable, però del que no queda cap dubte és que l'Uni es va limitar a complir el tràmit contra un Al-Qázeres que va lluitar molt, però que per algun motiu ha baixat de categoria. Les gironines van aconseguir la victòria, Ify Ibekwe va sumar un nou MVP (42 de valoració com si res) i que a la segona Chambers, Babkina i Jordana van anotar els tirs que feien falta. Però res més. Una victòria massa poc lluïda en un dia que si el Perfumerías Avenida hagués fallat a Conquero, que no ho va fer, li hauria servit a l'Spar Citylift per acabar la lliga en primer lloc. Dissabte, les gironines tancaran la fase regular a Ferrol on Roberto Íñiguez espera veure la concentració i la tensió, absents ahir, que faran falta per competir en les semifinals del play-off contra Conquero o, més complicat, davant el Cadí (si Salamanca falla dissabte a casa contra un ja baixat Campus Promete i l'Uni guanya a Galícia).

I mentre a Salamanca el Perfumerías Avenida feia la seva feina, a Fontajau l'Spar Citylift enviava l'Al-Qázeres a Lliga Femenina 2 no sense que l'equip de l'aler de Vilablareix Vero Sánchez lluités fins al final. El conjunt extremeny es jugava la vida. Si perdia, baixava. I això es va notar en la posada en escena, 4-14 contra un endormiscat Uni, i per la resistència que varen tornar a posar al final del tercer quan ja semblava que les gironines havien posat la màquina per enllestir el partit. Va ser un partit d'estats anímics contraposats. Per un costat, la tensió agònica d'un Al-Qázeres que mossegava cada pilota, amb una Callan Taylor immensa per dins, i un altre equip, l'Spar Citylift Girona, que jugava desprenent la perillosa sensació de saber-se guanyador del partit quan li convingués.

Ify Ibekwe avançava cap a un nou MVP sense la necessitat d'acabar les jugades, ja valorava 23 al descans, al qual va arribar l'Uni set punts amunt després de dues senzilles safates seves al contracop (47-40), i jugadores com Jordana, Chambers o Babkina apareixien per anotar cada cop que el rival gosava acostar-se a menys de cinc punts en el marcador. Un triple de Fatou Dieng va ser un d'aquests moments, quan ja només quedaven cinc minuts per acabar el partit, i l'Uni va saber solucionar aquell problema (67-64), amb el bon fer d'Ibekwe, Gidden i d'una Babkina que, per primer cop, va tenir protagonisme en els moments decisius d'un partit. L'habitual triple clau de la veterana Noemí Jordana va tancar el partit a dos minuts per acabar (78-66).