El 25 d'abril de 2014, aviat farà un any, l'extècnic del FC Barcelona, Tito Vilanova moria víctima d'un tumor a la glàndula paròtide diagnosticat a finals de l'any 2011. Tot i el pas del temps, hi ha persones que no s'obliden. La família del Barça encara té molt present l'entrenador de Bellcaire d'Empordà. Va quedar demostrat ahir a l'Espai Ter de Torroella de Montgrí, on la Penya Barcelonista Montgrí i Comarca, juntament amb les penyes de l'Empordà i la Catalunya Nord han instaurat el premi Tito Vilanova, que es lliurarà cada dos anys. I com no podia ser d'altra manera, la primera edició d'aquest reconeixement va ser per a Jordi Roura i Aureli Altimira.

En un auditori entregat, on també hi eren presents els pares de Tito Vilanova, en Joaquim i la Maria Rosa, així com d'altres familiars propers, no hi va faltar emotivitat.

El president de la Penya Montgrí i Comarca, Lluís Grau, assegurava que "premiarem aquelles persones que combreguin amb els seus valors i, en aquest cas, està ben justificat perquè a més a més estan vinculats al club i al nostre territori".

"Els seus grans amics i col·laboradors, els seus inseparables". Així van ser cridats a pujar a l'escenari, Jordi Roura i Aureli Altimira. En un acte curt, però molt emotiu, el primer a agafar la paraula va ser el tècnic de Llagostera, Jordi Roura, el segon de Vilanova, i qui va haver de dirigir diversos partits del primer equip, quan Vilanova va estar de baixa.

"Seré breu. Ja sabeu que sempre que haig de parlar d'en Tito és molt agradable, però també sabeu que se'm fa molt difícil. Jo sóc de Llagostera, però ja sabeu que aquí a l'Empordà hi tinc grans amics. Venir aquí sempre és un motiu molt gran de satisfacció. M'agradaria donar l'enhorabona a la gent que ha tingut la idea de fer aquest premi, i espero que tingui una llarga vida, perquè això voldrà dir que tots plegats seguim recordant en Tito".

A continuació va agafar la paraula Aureli Altimira. "Estic una mica emocionat. A part d'agrair el premi, si em permeteu, explicaré una petita anècdota, molt relacionada amb el Barça, i les seves penyes. Fa uns 25 anys en una trobada de penyes, quan jo era jugador del Barça B, vaig conèixer una cambrera molt bonica que avui és la meva dona. Sempre podré dir que gràcies al Barça, i a la Penya Barcelonista de Cardedeu vaig tenir la sort de conèixer la Marta. I amb la Marta vam fer un viatge de noces, amb en Tito i la Montse (l'esposa d'en Tito). Coincidències de la vida vam anar de viatge junts, i són aquestes coses les que mai s'obliden. En Tito per mi era molt important. Vaig aprendre molt d'ell, i crec que estarà content que en Jordi -Roura- i jo siguem els beneficiats de la primera edició d'aquest guardó".