En un play-off al millor de tres partits el primer duel sempre marca tendència. Aixecar un 0-1 en contra és molt complicat i, per això, gran part de les opcions de l'Spar City Lift Girona de jugar, per primer cop en la seva història, la final de Lliga, passen en gran part pel que sigui capaç de fer aquest tarda contra el Conquero a Fontajau (19.00, portes obertes per a tots els aficionats i en directe per Teledeporte). Una victòria donaria a l'Uni dues oportunitats per certificar la classificació, dijous a Huelva i diumenge vinent un altre cop a Fontajau si fes falta el tercer partit, però, en canvi, una derrota faria que l'equip de Roberto Íñiguez anés molt pressionat a la pista del Conquero. «Vull demanar als nostres aficionats que ens donin el màxim suport possible perquè quan les nostres jugadores sentin els ànims trobaran aquest punt que ens pot faltar sobre la pista», explica Roberto Íñiguez que, no coneix la derrota com a tècnic a Lliga Femenina-1, i confia en les bones sensacions amb què ha arribat el seu equip a aquest final de temporada per començar a decantar la semifinal aquesta tarda a Fontajau.

Oblidada ja la dolorosa derrota a la Copa contra, precisament, el Conquero i la marxa de Ramon Jordana, l´Uni arriba en un bon moment a la part decisiva de la lliga. Noemí Jordana viu un punt dolç de forma i, en plena maduresa, s´ha consolidat com la millor base de la categoria. L´arribada d´Elina Babkina li dóna una mica més de descans en els partits per poder ser decisiva en els minuts decisius, en un Uni que té molta força en el joc interior amb la impactant Ify Ibekwe i una Vanessa Gidden que, menys pressionada després del canvi d'entrenador, ha tornat a fer alguns partits equiparables als de principi de temporada. I, si Jordana tindrà un duel atractiu amb Asurmendi, les dues pivots de l'Uni rebran fort del físic joc interior del Conquero amb Elonu, David i la veterana pivot catalana Luci Pascua. Per fora, Chambers i Carbó tindran la doble feina de produir en atac i, al mateix temps, de controlar un rival que disposa d'una peça talentosa (Parham) i una altra de les que pitjor s'adapten a l'estructura de l'Uni: una aler alta com María Pina. Carbó la pot defensar bé, però Íñiguez també pot optar per jugar amb Ibekwe de tres i Kuktiene o Freixanet per dins. L´estructua de tres altes no permet a l´Uni córrer tant, però li dóna més força i tan Kuktiene com Freixanet tenen una mica més de protagonisme amb Íñiguez i la seva capacitat per generar espais tirant de fora dóna moltes opcions en atac. «L'experiència de les nostres jugadores sabrà compensar aquest factor ­guiant-nos per un camí en el qual tenim moltes ganes de competir», diu Íñiguez que no creu que sigui el moment de fer grans canvis en el que s´ha estat fent al llarg de la temporada. «Hem de polir detalls però no seria intel·ligent tractar de canviar ara el que ens ha portat fins aquí». I és que el camí per guanyar el Conquero ja està marcat. Ara fa just quatre setmanes, en el segon partit de Roberto Íñiguez al capdavant de l´equip, l´Uni va guanyar a Huelva per quinze punts 57-72 amb una gran Ify Ibekwe (25 punts i 17 rebots).