Vita Kuktiene és una veterana jugadora lituana que, ja ben passada la trentena, ha deixat la família a Vilnius, té un fill de cinc anys, per jugar un any a Girona amb la il·lusió d'allargar una carrera amb molts partits d'Eurolliga fins als propers Jocs Olímpics de Río de Janeiro. Un talent de l'escola bàltica que clavava un triple ahir a dos minuts del final del partit que feia embogir Roberto Íñiguez ja, des de feia estona, vivint gairebé més dins de la pista que no pas fora. El triple de Kuktiene posava el 65-51 en el marcador i acabava amb el darrer intent de resistència d'un Perfumerías Avenida que es va acabar havent de conformar amb el paper de convidat a la gran festa del bàsquet gironí, que ahir va tocar el cel en un pavelló de Fontajau ple a vessar amb cinc milers d'espectadors. La victòria, al final per 72-54, va ser una nova demostració que les gironines han acabat la temporada fent un bàsquet netament superior al de les castellanes, a qui enguany han superat les quatre vegades que s'hi han enfrontat. Ahir, sense la necessitat que Noemí Jordana tingués un bon dia tirant de fora (1/6 en triples), l'Spar Citylift Girona va tornar a exhibir el mateix joc de qualitat que va idear amb Jordana que ha acabat fent-se increïblement sòlid de la mà d'un guanyador nat com Roberto Íñiguez a qui serà més que complicat, per no dir impossible, retenir un any més a Fontajau.

Noemí Jordana i Roberto Íñiguez tenien un pacte des del primer dia que l'entrenador de Vitòria va arribar a Fontajau. Calia guanyar un títol per dedicar-lo al seu pare. Un Ramon Jordana que havia posat els fonaments tàctics d'un equip que, posteriorment, Íñiguez i la mateixa "Noe" han portat fins al títol de Lliga. A la base osonenca no sempre li cal anotar de tres per jugar i, per exemple, ho va tornar a demostrar en les dues darreres accions de la primera meitat que van acabar servint perquè l'Uni clavés la primera, i més important, gran ganivetada ahir al Perfumerías. I, de passada, perquè Fontajau gaudís com mai. Els cinc milers d'espectadors van ajudar a defensar i, amb Ibekwe i Gidden tancant bé el rebot, només va faltar que Jordana pensés més ràpid que ningú i enviés una gran passada llarga a Kuktiene que posava el 38-28 en el marcador. Encara quedava una mica menys d'un minut per arribar al descans. Nova gran defensa de l'Uni, i de tot Fontajau, i Noemí Jordana acabava apoderant-se de la pilota per, a un segon per acabar, donar una gran assistència a una ahir solidíssima Brittany Chambers que va saber aguantar la falta abans d'anotar. 2+1 de la nord-americana i l'Spar Citylift que marxava al descans guanyant de 13 punts i amb el públic cridant un "Girona, Girona" mentre començava a veure clar que no estava somiant. Que el títol de Lliga estava realment molt i molt a prop.

Ho avisava el director esportiu Pere Puig al descans. "Encara no ho tenim fet. Hem d'aguantar la sortida del Salamanca després del descans, que serà molt forta". I així va ser la gironina Marta Xargay i Marta Fernández van intentar estirar del carro, però la rauxa castellana no va tenir la consistència que esperava Puig i l'Uni aviat va tornar a dominar. I a fer-ho cada cop amb més suficiència. El tercer quart varen arribar alguns dels millors moments d'Ify Ibekwe. L'MVP d'aquesta temporada a Lliga Femenina-1 no havia guanyat encara mai cap títol en el bàsquet professional i, ahir, cada cop que penetrava amb l'impactant físic cap a cistella ho feia amb una barreja de força i il·lusió que la convertien en imparable.

Una d'aquestes accions d'Ibekwe va servir perquè l'Spar Citylift arribés a la seva màxima diferència. 21 punts en un 55-34 que, a banda de forçar Alberto Miranda a demanar un nou temps morts a dos minuts per acabar el tercer quart, servia per deixar clar a tothom que al Perfumerías Avenida només li valia un petit miracle per aconseguir allargar la sèrie final fins a un tercer partit de nou a Salamanca. I, si en el primer dia, Miranda va reaccionar al final canviant la zona per una defensa pressionant tot el camp ahir es va treure una zona 1-3-1 per intentar descentrar a les gironines. Ho va aconseguir a mitges, arribant-se a posar a deu punts (61-51), però un parell de bons tirs d'Elina Babkina van frenar els nervis. Hi havia marge per no patir i el decisiu triple de Vita Kuktiene ho va acabar de confirmar. El public podia tornar a cridar "Girona, Girona", perquè el títol ja era una realitat. No és cap somni el bàsquet femení gironí ha tocat el cel.