El millor jugador del món va tornar a aparèixer ahir quan el seu equip el requeria per marcar la diferència. Anit al Camp Nou es va veure un gran partit i dos equips molt treballats en tots els aspectes, però quan existeix un futbolista com l'argentí tot canvia. Trigarem molt a tornar a veure una cosa semblant. Amb diferència, Messi va tornar a demostrar que és el número 1.

Si existia un partit on el plantejament inicial creava una gran expectació era el que es disputava ahir. Eren diversos els dubtes tàctics, la idea de futbol de Guardiola s'enfrontava al Bayern de Munic dirigit pel mateix Pep. La gran pregunta que es feia tothom era com contrarestaria el tècnic català l'atac dels blaugrana. Com intentaria frenar el joc combinatiu i el control del joc que proposa el Barça? Existiria un marcatge especial a Messi? Quin dels dos equips li tocaria realitzar variacions en el seu sistema per tal de poder continuar dominant el partit? Qui s'emportaria la lluita per la possessió de la pilota? Cal recordar que arribaven a aquesta semifinal els dos equips que han monopolitzat el control de la pilota i que havien estat els dominadors de la possessió en tots els partits disputats. Aquesta temporada he pogut seguir la majoria de partits del Bayern, un dels aspectes fonamentals és que té la gran capacitat de poder variar el sistema de joc en funció dels jugadors que té disponibles i del tipus de partit que se li presenta, aquesta temporada ha utilitzat el 1-3-5-2 amb tres centrals i dos laterals amb molt recorregut, sobretot degut a les baixes de Robben i Ribéry, el típic 1-4-3-3 que tan utilitzava Guardiola al Barça, el 1-4-4-2 amb rombe aprofitant la presència dels dos davanters Müller i Lewandowski i també el 1-4-2-3-1 que li donava consistència i creació al mig camp amb Xavi Alonso i Thiago.

Ahir va tocar una combinació de dos sistemes. Per pressionar la sortida de pilota dels locals, un 1-3-3-4, de forma que els alemanys rectificaven marcatges a l'hora a tot el camp; per atacar optaven per un 1-4-4-2, amb uns moviments dels dos puntes buscant els dubtes entre Piqué i Mascherano, partint de les bandes en busca de la seva esquena. El Barça no va variar el seu plantejament i ja en els primers minuts hauria pogut avançar-se. Sense canviar d'estil els catalans van tenir el Bayern sotmès. Estava clar que cap dels dos entrenadors volia que el rival pogués sortir amb la pilota controlada i defensivament pressionaven molt. El Bayern va sortir molt millor a la segona part. El Barça no estava fi en la passada i patia per recuperar la pilota. Neymar i Suárez estaven desconnectats i el ritme amenaçava en baixar d'intensitat. Fins que el millor jugador del món va decidir aparèixer. En va fer prou amb una exhibició de dos minuts, que van situar un 2-0 que ja era un magnífic resultat fins que Neymar en l'afegit va acabar arrodonint una altra nit màgica a l'estadi.