El bàsquet ha fet donar voltes per tot Espanya a Quique Garrido (Girona, 1982) des que amb divuit anys va deixar el Sant Narcís, el club que havia fundat el seu pare, per complir el seu somni de ser professional, començant per equips de Lliga EBA com Archena, Montilla o l'Aridane canari. Amb el pas del temps, Garrido s'ha acabat convertint en un els millors bases de la LEB Or, la segona categoria del bàsquet, i un referent a ciutats com Palència, on va jugar quatre temporades consecutives. Càceres, Montilla (Còrdova), Archena (Múrcia), Aridane (Tenerife), Tarragona, La Laguna (Tenerife) Osca, Palència i Melilla, en aquest últim curs, han estat els destins d'un Garrido que, però, admet que mai havia viscut unes sensacions com les que està experimentant des que divendres va arribar a Beira, una ciutat portuària de més de mig milió d´habitants de la costa oriental africana, per jugar la fase final de la Lliga de Moçambic amb el Ferroviario.
«És una experiència brutal. Viure això és un dels millors regals que m'ha donat el bàsquet», explica Garrido que, amb menys d'una setmana a l'Àfrica, té clar que «aquí se't treuen totes les ximpleries que tenim el cap, veus el que realment és important».
La ciutat de Beira és el segon gran port de Moçambic després del de Maputo, i amb ben pocs atractius turístics més enllà de la platja (Macuti) i d´una catedral, sobre la qual Garrido admet que és molt diferent de Girona o de la resta de ciutats on ha jugat aquests últims anys. «Hi ha molta pobresa, molts nens que no en tenen ni per vambes, amb problemes de nutrició... Una mica el que és l´Àfrica», detalla un Garrido que, més enllà del bàsquet, s´agafa aquest mes de contracte que ha firmat amb Ferroviario com una interessant experiència personal de la qual aprendre
Un cop el Melilla havia quedat eliminat dels play-off de LEB Or, a mans de l´Ourense, Quique Garrido ja era a Girona pensant que aquest estiu tindria unes vacances prou llargues, quan va rebre la trucada de Luis López. El tècnic de Las Palmas fa quatre anys que viu a Moçambic, on és l'entrenador del Ferroviario de Beira, amb qui la temporada passada ja va guanyar la lliga del país africà. «Em va entrenar tres temporades a Lliga EBA, amb Archena i Aridane, i sempre hem mantingut el contacte; i ara com que ha de jugar la fase final del campionat em va trucar perquè volia que fos el seu base», detalla Garrido, que ha firmat un contracte per un mes i mig per jugar la fase final de la lliga de Moçambic que «teòricament havia de començar el 8 de juny, però ara sembla que ho farà el dia 15. No està gens clar...». Parlant més concretament de bàsquet, Quique Garrido defineix el nivell del seu equip com «l'equivalent a un mig camí entre un Lliga EBA i un LEB Plata» i parla d'un «bàsquet molt físic, amb molts contactes i en què es permeten posar moltes mans. M'hi hauré d'acostumar...». A Moçambic, la Lliga es juga primer per grups de vuit equips a doble volta fins que finalment els quatre millors equips s´acaben trobant en una fase final a Maputo, la capital del país que es troba a 745 quilòmetres de Beira, i en la qual«hauríem d´anar a jugar nosaltres. La temporada passada, Ferroviario va guanyar el títol i espero que amb mi aquest any ho repetim».
Després de quatre bones temporades a Palència, on era molt apreciat per l´afició castellana, Quique Garrido va decidir el passat estiu marxar a Melilla, on ha coincidit amb l´ex-Sant Josep, Edu Gatell, Devin Wright (fill de l´exjugador del Valvi Jimmy Wright) o gent amb també molta experiència a la categoria com Carles Bravo i Eric Sánchez. L´equip nord-africà va caure en el play-off contra l´Ourense.
