Dimarts, a Geòrgia, el Barça aixecava la Supercopa d'Europa gràcies a un gol de Pedro in extremis, que culminava un partit boig i que permetia als blaugrana aixecar el quart títol de l'any. La celebració, les declaracions de Piqué, l'admiració de Messi mirant el trofeu i tot plegat van deixar en un segon pla els evidents problemes defensius que l'equip va mostrar aquella nit i que ha anat recopil·lant al llarg d'aquesta pretemporada. Era qüestió de temps que el baix rendiment de la reraguarda li acabaria costant car al conjunt de Luis Enrique. Ben pocs s'imaginaven que seria just anit, a Bilbao, quan de tant jugar amb foc el Barça s'acabaria cremant de veritat. Somiar amb l'anhelat sextet ja és gairebé una utopia. Bàsicament perquè la defensa, una vegada més, va posar les coses ben fàcils a l'Athletic. I també, val a dir, perquè els de Valverde van sortir amb una marxa més, van signar una actuació de matrícula d'honor i perquè van al davanter Aritz Aduriz, autor d'un hat-trick, com al seu veritable líder.
Amb la ressaca per la celebració europea encara recent i tenint a tocar l'inici de Lliga, Luis Enrique va decidir tirar de rotacions i donar protagonisme a un onze titular del tot inèdit. Sense Neymar, lesionar, a Messi i Luis Suárez els va acompanyar Pedro, l'heroi de Tiblisi en atac. Al mig del camp, Busquets, Iniesta i Rakitic van descansar. Més canvis hi va haver al darrere, on Vermaelen va acompanyar Bartra a l'eix i Adriano es va fer amb la banda dreta. Un experiment que no va funcionar. De bon inici, es va dibuixar el partit previst. Un Athletic que va sortir a mossegar, pressionant al rival; un Barça tranquil, pacient i fent de la possessió la seva millor arma. Els blaugrana, però, van ser del tot indefensos i San Mamés es va començar a acostumar a veure als seus més a prop de l'àrea de Ter Stegen que no pas a la inversa. Eraso va ser el primer en provar-ho amb una aproximació als primers 10 minuts, però va ser Mikel San José el que va aixecar els aficionats del seu seient amb un gol des de gairebé el mig del camp al quart d'hora del partit.
Tocava remuntar. I per fer-ho, el primer pas era treure's la son de les orelles. Li va costar un munt al Barça despertar. Va fer-ho quan Messi va decidir aparèixer. Apagat, com la resta de l'equip, l'argentí va posar prova a Iraizoz a tocar del descans, amb un xut de falta que el porter va saber refusar amb molt d'encert. Era el primer avís amb cert perill. L'únic, pràcticament, dels primers 45 minuts. Una primera meitat pobra, gris. Era necessari posar una marxa més i va semblar, a l'inici de la represa, que el Barça ho havia entès. En només cinc minuts, dues clares oportunitats que a punt van estar d'anivellar la balança. El primer en provar-ho va ser Pedro, però el seu xut va picar amb el travesser abans de botar a tocar de la línia de gol. Després va ser Messi, que va tornar a topar amb Iraizoz. Millorava l'equip de Luis Enrique i l'entrada d'Iniesta semblava que serviria per acabar de rematar la feina, però llavors va aparèixer Aritz Aduriz i el drama defensiu dels catalans.
En només un quart d'hora, el davanter de l'Athletic va sentenciar la Supercopa. Va anotar el segon gol per als seus al minut 52, un gol que va colpejar amb massa força el Barça. Sense massa temps per reaccionar i amb San Mamés embogit, la defensa blaugrana va tornar a donar mil i una facilitats a l'adversari i Aduriz ho va tornar a aprofitar per ampliar l'avantatge. Sense temps per respirar, Dani Alves va rubricar una actuació per oblidar al cometre penal. Aduriz, qui si no, va situar el 4 a 0 a l'electrònic. El mal ja estava fet. Un gol del Barça hauria donat certes esperances de remuntada, però els de Luis Enrique, que va donar entrada a Sandro per Pedro, no es van ni acostar a la porteria defensada per Iraizoz. El marcador ja no es va moure i l'Athletic, liderat per un Aduriz en estat de gràcia, té a tocar la Supercopa d'Espanya.
