El tècnic gironí Jordi Freixa deixa la banqueta del Gironès-Sàbat B juvenil i la seva feina al camp de futbol de Palafrugell (era l'encarregat de tenir sempre apunt l'escenari dels entrenaments del Llagostera) per iniciar a partir del 7 d'octubre una aventura de deu mesos a la República del Congo. Freixa, i el seu col·laborador Pol Corbas, han fitxat per l'Sporting Club Ujana, situat als afores de Kinsasa, on viuran, amb l'encàrrec de dirigir una escola de futbol que pretèn a mitjà termini poder exportar jugadors a Europa. A banda d'això, també serà el secretari tècnic del primer equip, que juga a la màxima categoria del país i que arrencarà la lliga a mitjans de novembre. Tant per Freixa, de 45 anys, com per Corbas, de 19, serà la primera experiència com a professionals del futbol.

Fins ara la carrera esportiva de Jordi Freixa s'havia desenvolupat en clubs com el Palamós, el Sàbat, el Pals, el Begur, el Viladamat o el Palafrugell. En un parell de setmanes començarà a treballar a 5.000 quilòmetres de casa, havent hagut de renunciar a la familia i agafant una excedència de la seva feina a Palafrugell. El tècnic considera que «era una oportunitat única» i quan va prendre la decisió, va fer-ho amb el convenciment d'aprofitar l'oferta «per aprendre, millorar i fer un pas endavant».

Una trucada del Barça pot canviar la vida a qualsevol. En el cas de Freixa ho va fer. Però només a mitges. Perquè l'oferta de l'Sporting Club Ujana segurament mai li hauria arribat si hagués continuat al Gironès-Sàbat o a Palafrugell. El tècnic, que té el títol nacional que li permetria entrenar a Primera, va ser convocat a unes proves que els blaugranes feien a la primavera per trobar formadors de les seves escoles de futbol i va superar el tall. Per això es va passar a l'estiu un mes a Barcelona i una setmana a la Manga del Mar Menor, en campus del segell FCB. Va ser allà on va tenir a les seves ordres un dels fills del president de la República del Congo, de 15 anys, i com d'aquesta manera va conèixer membres del seu gabinet de seguretat. Van ser ells els primers que, veient-lo entrenar, li van fer la proposta.

«Tot primer pensava que volien que anés allà a fer un campus, però després ja vaig tenir clar que era una cosa més seriosa», recorda Jordi Freixa, que arribats a aquest punt, i a travès d'un amic comú, va decidir contractar els serveis d'un representant. L'escollit va ser Miquel Sors, que a partir d'aquell moment va dur la negociació i la va tancar. «Ens vam posar d'acord fàcilment», asseguren. Tant Freixa com Corbas tindran l'allotjament pagat, xòfer, assistent i bitllets d'avió per estar-se deu dies a casa amb la familia cada deu mesos. A Kinshasa treballaran en una escola de futbol que té 35-40 monitors i entre 600 i 700 nanos per formar. «Em demanen metodologia, com entrenar, crear-los un model de joc. A la llarga la idea és exportar jugadors. Com a secretari tècnic del primer equip, a més, els ajudarem en les mancances que poguem detectar i estarem a disposició de l'entrenador».

De fet, el que va fer decidir Freixa a acceptar l'oferta van ser les impressionants instal·lacions que té l'Sporting Club Ujana, amb 15 camps. «Vaig pensar que havia de ser fantàstic treballar allà i ens vam entendre de seguida», segueix relatant. Viuran a Kinsasa, una ciutat de 8,5 milions d'habitants on els han promès que se sentiran com a casa. «Ens han dit que no hem de patir per res, que per temes de seguretat no cal que ens preocupem», indica.

El tècnic s'endú un col·laborador, el jove de 19 anys Pol Corbas, amb qui té amistos des que fa 10 anys l'entrenés al cadet del Begur. Freixa hi va contactar aquest estiu per oferir-li la possibilitat d'anar amb ell i va rebre el «si». «Jo estava a Banyoles fent el curs d'entrenador i ara anava al curs pont per fer un grau superior. Deixo la familia i la xicota, però tenia ganes de viure una aventura com aquesta i a casa la meva mare és molt liberal i no m'hi ha posat cap pega». S'encarregarà d'aplicar la tecnologia i la informàtica als mètodes de treball de l'escola.

L'acord el va acabar tancant el representant Miquel Sors, que compara l'Acadèmia que volen crear a la República del Congo amb l'Aspire (Qatar) que ha jugat alguns MIC. «La idea és que ells puguin tornar amb un currículum vistós per arribar a categories més importants. El club d'allà vol treure jugadors per traspassar-los i tenen ganes de venir a Europa a jugar el MIC i mostrar-se al món».