El Bordils ho fa bé, molt bé. I sinó que li preguntin a l'Atletico Valladolid que ahir es va afegir a llista (Academia Octavio i Alcobendas) dels equips derrotats a mans del Bordils aquestes darreres temporades en la primera eliminatòria de la competició del KO. Els del Pisuerga no van poder seguir mai el ritme dels homes de Pau Campos que van sortir amb la directa posada, executant una de les millors primeres parts que se li recorden a l'equip del Gironès aquests darrers anys, conscients que el premi era majúscul. Rebre per tercera temporada consecutiva un equip de la Lliga Asobal al Blanc-i-Verd en la segona ronda de la Copa del Rei. En els anteriors cursos els rivals van ser el Cangas i el Benidorm, i enguany serà el Puerto Sagunto.

Amb un estal·lar Jordi González a la porteria, una gran defensa, i un atac d'allò més efectiu, el Bordils va trobar la fórmula màgica per deixar grogui als de Nacho González. Aquest cop, el Bordils ho feia fàcil, molt fàcil. A poc a poc, la intensitat dels bordilencs va anar disminuint, però tot i el pas dels minuts, els gironins van saber mantenir gairebé sempre unes rendes de 4-5 gols a favor. El 12-7 al minut 21 després d'un gol d'Edu Nonó, n'era un clar exemple. Com també ho era el 14-11 del descans. No obstant, això, els darrers minuts del primer temps, van ser molt més igualats, i a poc a poc el Valladolid va aconseguir que el Bordils no perforés la porteria amb tanta facilitat. Primera part de biblioteca que podia quedar amb un no res, si a la segona no s'aconseguia acabar de lligar la feina. I el Bordils no va deixar escapar aquesta gran oportunitat. Val a dir, això sí, que els de Pau Campos van haver de patir i molt.

El segon temps va començar amb un gol del Valladolid que posava el 14-12 a l'electrònic. El Bordils ja veia de reüll a l'equip castellà. Segurament en una altra ocasió els nervis s'haurien pogut apoderar dels gironins, però aquest cop, els blanc-i-verds no estaven disposats a deixar en un no res la feina feta fins aquell moment, i per això van decidir tornar-se a posar la granota de treball per obrir de nou un forat considerable en el marcador (19-15). Tot i així, els minuts més complicats de la tarda encara havien d'arribar. Malauradament no es van fer esperar massa. El 19-18 feia saltar les primeres alarmes. En tot cas, aquest va ser el màxim perill. A continuació, Jose Angel Delgado del Valladolid va ser expulsat per etzibar un fort cop a la cara d'Edu Nono. Això va servir de revulsiu a un Bordils que tornava a somriure (22-19, 13.30'). Poc després qui va haver d'abandonar la pista va ser el capità del Bordils, Marc Prat que també va ser expulsat en una polèmica decisió arbitral.

A l'equador del segon temps, els dos equips van anar cap a la banqueta per un temps mort. Era ara o mai. I va ser ara. Marc Combis des de l'extrem feia el 24-21. El triomf era a tocar. La victòria ja s'acariciava. Només faltava segellar-la. Abans Nacho González sol·licitaria un nou temps mort. Va ser a menys de set minuts del final (23.30) i amb el 26-23 en el lluminós. El Valladolid es va apropar a només un gol (27-26). Jordi González va tornar a exhibir-se sota pals, com de fet va fer durant pràcticament tot el partit. Agradés o no, tot es va acabar decidint en un final d'allò més ajustat. Oriol Márquez va posar el 28-26, a menys de dos minuts per acabar, i malgrat que el Valladolid ho va provar fins a l'últim moment (28-28), no se'n va ensortir. Un gol de David Masmiquel amb el rellotge ja aturat deixava la victòria (29-28) a casa. El Bordils va complir, i el premi de veure de nou un equip Asobal (el Puerto Sagunto) al Blanc-i-Verd es farà ?realitat l'última setmana de mes.