El Reial Madrid va trobar en el Getafe el remei per calmar una mica l'ambient després de la tempesta que es va desencadenar el passat dimecres a Cadis pel cas Txérisev. Un rival molt fluix, que al descans ja havia encaixat quatre gols, va evitar que el crits inicials en contra de Florentino Pérez anessin a més tot i que Rafa Benítez no es va estalviar de sentir xiulets en una segona meitat en què el partit ja estava sentenciat. Els de Rafa Benítez havien d'oferir, sí o sí, una bona imatge davant el seu públic, afectat per les últimes notícies d'un club al qual encara queda molta temporada per recuperar el pols en el terreny de joc, on realment es parla. Si el joc i els resultats acompanyen, és molt més fàcil oblidar els problemes que no afecten la gespa.
El partit contra el Getafe, doncs, era per fer oblidar. Per fer oblidar el 0-4 davant el Barça, l'alineació indeguda a Cadis i els problemes amb la justícia de Karim Benzema.
La premissa era tancar aquests temes amb futbol i, precisament Benzema va ser un dels protagonistes, i l'encarregat d'aturar la xiulada al seu entrenador quan l'equip va sortir al camp. El davanter francès va tornar per la porta gran i als cinc minuts de partit va obrir el marcador amb una rematada al fons de la xarxa després d'una assistència de Pepe des de la banda dreta que feia evident la poca efectivitat defensiva del Getafe, cosa que duraria tot el partit. I el cert és que els de Fran Escribá es van mostrar molt tous durant tot el joc. Mai van pressionar la sortida de la pilota, amb prou feines es van mostrar agressius i la seva apatia va condemnar-los en els primers 45 minuts.
En aquests tres quarts d'hora el Reial Madrid va aconseguir sentenciar el partit. La necessitat va superar l'ansietat i, deu minuts més tard d'encetar el marcador, Benzema va tornar a fer envermellir la defensa visitant anotant un altre gol redejat de jugadors que semblaven estàtues.
El Getafe va haver d'avançar una mica les seves línies per anar a buscar l'empat i el remei va ser pitjor que la malaltia, ja que amb els espais que deixaven els blancs es van llançar cap a la golejada.
El petit pas endavant va provocar els gos de Bale i Cristiano. El del gal·lès, altre cop des de dins l'àrea petita, mentre que el de Cristiano va ser a la contra. Els blancs no van tenir pietat d'un Getafe totalment inofensiu, que, sense cap mena de dubte, es mereixia la golejada.
A la represa els dos conjunts van signar una treva, un pacte de no agressió, els blancs van baixar les seves revolucions, mentre que el Getafe no va pujar les seves, tot i que va aconseguir millorar una mica la seva imatge i va aconseguir marcar un gol a la porteria de Navas gràcies a un cop de cap d'Alexis Ruano a la sortida d'un córner.
El culpable del gol va ser Pedro León, fora de les dues últimes convoctòries del Getafe i a la banqueta d'inici al Bernabéu. El murcià, tanmateix, segueix conservant un guant a la seva bota dreta i amb ell va donar més d'un ensurt al rival, que només va haver de deixar passar el temps per endur-se la victòria, matant el joc a la segona part i tornant-se a mostrar, a la segona part, com el Madrid apagat que veiem aquesta temporada.
