El Bordils va plantar cara. Tot i la derrota davant l'Atlètic Valladolid, els de Pau Campos van tornar a donar una imatge impecable davant un equip que encara no sap què és perdre aquesta temporada i que s'ha postul·lat com un dels màxims aspirants a pujar a Asobal la propera campanya.

El partit va començar molt igualat i els locals van aconseguir posar-se per davant en les dues primeres jugades (2-0) Va ser un miratge, perquè de seguida els castellans van posar en funcionament el seu potencial i van aconseguir empatar el partit (2-2) i, en la jugada següent, passar a dominar el partit.

I aquest domini mai el van perdre, si bé no van ser capaços, en cap moment, de trencar el partit. Els de Pau Campos, amb ganes de donar bona imatge davant el que, gairebé amb tota seguretat, és el millor equip de la categoria, mai van donar-se per vençuts i van lluitar totes les pilotes. Així, la diferència s'anava eixamplant, però no al ritme que volien els visitants, que intentaven posar distàncies i atuir el rival per agafar-se el partit més plàcidament. Al descans el desavantatge pels gironins era de tres gols (12-15).

Només començar la segona part, però, el Valladolid va aconseguir ampliar la seva renda a cinc gols, amb un parcial de 0-2 (12-18), gràcies a la bona feina feta pel seu pivot, Camino, que va marcar i repartir joc en tot moment, mostrant-se un graó per sobre de la resta.

La diferència de gols no va fer arronsar els gironins que seguien lluitant per tornar a entrar al partit i gairebé ho van aconseguir. Però els visitants mai deixaven que la diferència baixés dels tres gols.

Al final derrota però amb molt bones sensacions, sensacions que han de servir de cara a les properes jornades per intentar vèncer rivals que sí que son de la Lliga que juga el Bordils, la dels equips que volen seguir a Plata.