El Barça recorrerà al TAS contra la multa de la UEFA per les estelades

El recurs al TAS és la conseqüència que ja va anunciar el FC Barcelona fa setmanes quan va assegurar que si apel·lació desestimava el recurs per l'última multa, seria el màxim tribunal esportiu el que dilucidés la qüestió, sense deixar tancada la porta, fins i tot, a recórrer als tribunals civils.

La polèmica sobre aquest assumpte arrenca després de la multa que fa mesos va presentar la UEFA contra el Barcelona per l'exhibició de banderes independentistes a la final de la Lliga de Campions que es va disputar al juny a Berlín entre l'equip blaugrana i el Juventus. Es dóna el cas que la multa de la Comissió de Control, Ètica i Disciplina de la UEFA va arribar a través d'un informe que va presentar una delegada de la UEFA, la ucraïnesa Anna Bordiugova, qui ni tan sols estava al camp sinó que va veure el partit al seu domicili. Aquella multa de 30.000 euros estava sustentada a l'article 16.2 del codi disciplinari de la UEFA, l'apartat «e» del qual considera com a inapropiat que en un recinte esportiu s'expressin gestos, paraules, o es portin objectes o qualsevol altre element per transmetre missatges polítics, ideològics o religiosos.

La sanció a la qual s'exposava a Barcelona era de 60.000 euros, fins i tot amb la possibilitat que es tanqués alguna part del Camp Nou, encara que els fets se circumscriuen a l'estadi olímpic de Berlín on es va jugar la final de la Lliga de Campions. L'equip català va assumir la sanció de 30.000 euros i va argumentar que intentaria dur a terme una acció pedagògica a la UEFA per explicar per què aficionats del Barcelona acudeixen als estadis portant la bandera independentista catalana. Tot i això, en el seu comunicat després de conèixer la sanció, el club va assegurar que no estava d'acord amb la mateixa en recordar que el delegat que estava present en el partit «va qualificar d'excel·lent el comportament dels socis i aficionats del Barça, abans, durant i després del partit, tal com va detallar en el seu informe».

Malgrat l'acció diplomàtica desplegada pel Barça, després del primer partit de la Lliga de Campions d'aquesta temporada, el Camp Nou va rebre amb una gran xiulada l'himne oficial de la competició i molts aficionats van tornar a exhibir estelades.

Després d'aquell partit contra el Bayer Leverkusen, la sanció va ser llavors de 40.000 euros, cosa que va impulsar el club català a buscar la via judicial esportiva. La UEFA, a l'espera que el procés judicial es resolgués, va portar a terme una treva sancionadora, la qual cosa va propiciar que en els següents partits al Camp Nou (Bate i Roma) no hi hagués sanció, encara que els delegats van fer constar en les seves actes que se seguien exhibint banderes independentistes.

Una de les veus dins del Barcelona que va mostrar llavors la seva disconformitat per la segona multa va ser el vicepresident esportiu, Jordi Mestre, qui a més de garantir que l'entitat catalana aniria fins al final (TAS), va mostrar la seva sorpresa i va dir: «Enteníem que els contactes que havíem fet a nivell diplomàtic amb els nostres executius donarien resultats, però hem vist que no».

«Recorrerem al TAS. I si el TAS no ens dóna la raó, anirem al Tribunal de Suïssa i, en últim terme, arribarem al Tribunal d'Estrasburg», va afegir. D'una altra banda, fa unes quantes setmanes la UEFA va exhibir un vídeo promocional del partit de Champions entre el Barça i el Roma al Camp Nou en què apareixia una immensa estelada a les primeres imatges, cosa que va portar a l'organisme a retirar la cinta. També al marge dels moviments del Barcelona, que fins i tot va arribar a desplegar una enorme pancarta al Camp Nou en la qual reclamava respecte a la llibertat d'expressió, dos socis del Barcelona van presentar fa un mes al jutjat de primera instància de la Ciutat Comtal una demanda «per vulneració de drets fonamentals» contra la UEFA.