Per a Pep Guardiola tot és una qüestió de motivacions. De mantenir el cap clar, preparat per al següent desafiament. Tal és el seu nivell d'implicació, frega l'obsessió, que el desgast provoca que els seus projectes es plantegin amb una durada mitjana. Tres anys, quatre com a màxim. A Barcelona hi va entrenar quatre temporades, de les quals, segons va confessar després, li va sobrar un any. Un final massa allargat. Per aquest motiu a Munic, malgrat els esforços del club, sempre ha parlat d'un cicle de tres campanyes. El final ja s'albira, el 30 de juny, i Pep haurà de prendre la següent decisió. L'estil Guardiola, reeixit en títols i enlluernador en les formes, busca acomodament i els clubs d'Europa es barallen per contractar-lo. És l'entrenador més desitjat del mercat.

El Manchester City és el primer en la llista de pretendents del català. Diuen que és el més ben situat per a la seva contractació, encara que amb Guardiola mai se sap. Els diners són l'argument més poderós que esgrimeix el City, propietat de Mansour bin Zayed al-Nahyan, i la bitlletera com a reclam. Recalar a Manchester li obriria a Guardiola una infinitat d'oportunitats esportives. Pellegrini acaba contracte i Beguiristain és el director esportiu. Les peces encaixen a la perfecció.

Però per davant dels euros, el tècnic sempre ha col·locat les sensacions. Només cal veure un exemple: Diuen que l'oferta de renovació del Bayern arribava als 20 milions d'euros. És aquí on altres equips poden discutir al mateix nivell que el City. El feeling és just el que ha faltat en la seva última etapa a Munic, el que ha provocat que la seva estada no s'hagi allargat més. Hitzfeld, extècnic del Bayern, ha airejat una de les raons de la ruptura: «Pep se centra en les tàctiques però no ha tingut cura de les relacions personals amb l'equip». En la destinació que triï, Guardiola haurà de disposar de llibertat de comandament, una cosa que a Munic ha estat en ocasions en entredit per Rummenigge, director general, i Sammer, director esportiu.

El nivell del repte també és important. És aquesta una altra de les raons per les quals l'aventura a Munic ha acaba marcint. Al Bayern, guanyar la Bundesliga no és cap èxit, és rutina. A Guardiola se li ha exigit la Lliga de Campions, com si no alçar el ceptre continental l'allunyés de l'olimp. Madrid i Barcelona han estat els obstacles dels dos últims anys, insalvables per a Pep en el seu objectiu de ser etern també a Munic. Encara li queda l'última bala.

El dels reptes és un camp obert a molts pretendents. L'United, per exemple. És un equip amb menys recursos econòmics que el City, però amb més ànima, història i tradició. L'United proposa una alternativa més romàntica, i llaminera, dolça per a un amant dels reptes. No es descarta en la lluita pel fitxatge el Chelsea, amb una proposta semblant a la del City i amb un component motivacional més: triomfar en ple regne de Mourinho. En tot cas sembla que serà Anglaterra el destí de l'entrenador. La Premier, allà on es tracta als entrenadors amb honors, és desitjable per a Guardiola.

L'espera en la presa de la decisió no trigarà gaire. Sempre ha estat així amb Guardiola. Pep va anunciar la seva arribada a Munic al gener de 2013, en ple any sabàtic a Nova York. Temps suficient per amarar del seu nou club la seva idiosincràsia i fins i tot aprendre alemany. «Estem segurs que portarà molta brillantor no només al Bayern, sinó també a tot el futbol alemany», va explicar en el seu moment Rummenigge. Ara, diversos pretendents busquen la mateixa brillantor. La del tècnic més cotitzat, que té un gironí, Domènec Torrent, d'ajudant.