Trifon Poch, un nom històric per al bàsquet gironí després de passar onze temporades al CB Girona com a primer o segon entrenador, comença a deixar petjada a l'Argentina, on des de l'estiu passat dirigeix l'Obras de Buenos Aires. La setmana passada Poch es va quedar a les portes del seu primer títol, el Super 4, un equivalent a la Copa a Espanya, perdent la gran final contra el Gimnasia (66-58) tot i que havien aconseguit anar-se'n al descans 11 punts amunt (20-31). En el tercer quart, una reacció del rival i cinc minuts sense anotar de l'Obras van capgirar el marcador. A partir d'allà, Sam Clancy, expivot del Menorca i el Valladolid ara al Gimnasia, va fer la resta amb el seu poder sota els taulells. Poch ha passat les vacances de Nadal a Girona, aprofitant que la lliga no es reprèn fins el 5 de gener, amb una visita a Lanús.

«Tinc una família entregada al bàsquet, la meva dona entrena, els meus fills hi juguen i la comprensió del que implica ser tècnic professional, la meva família, per sort, l'ha compartit sempre», explicava dimecres passat, en les hores prèvies de la final del Super 4, a les pàgines esportives del diari La Nación. Després de convertir-se en un dels entrenadors ACB més respectats gràcies al seu pas per Girona, Alacant, Granada, Fuenlabrada i Estudiantes, entre altres clubs, Poch va decidir fer maletes la temporada passada i acceptar una exòtica aventura al Japó, on va dirigir els Mitsubishi Diamond Dolphins Nagoya. Un altre món, una cultura diferent i un bàsquet que tampoc tenia res a veure amb el que havia conegut fins aleshores. «És una aventura no només professional sinó també personal. Es pot treballar amb unes mínimes condicions laborals, no busquem grans contractes, sinó viure d'una manera correcta i saber que allà on estiguem hi viurem a gust. Per això vaig acceptar anar al Japó tot i saber que el nivell de bàsquet no era alt, però ens va donar experiències inoblidables com a família», afegia el preparador.

L'última estació ACB de Poch va ser Fuenlabrada, el 2012. Acabat el seu contracte al club madrileny, va tornar a Girona i la campanya 2013/14 va acceptar dirigir el junior del CEB Girona amb la condició que podria anar-se'n en cas que rebés alguna oferta professional. I aleshores van començar a ploure-li les propostes de l'estranger. Primer va acceptar la japonesa i l'estiu passat va agafar el repte de rellevar Julio Lamas a la banqueta d'Obras, un dels clubs més històrics del bàsquet argentí. En ben pocs mesos ja hi va aconseguir el primer èxit: a finals de novembre certificava la classificació per al Super 4, un torneig que a més a més es va jugar a Buenos Aires, a la pista del Templo del Rock. No és un escenari qualsevol. Allà, a banda de jugadors de bàsquet, hi han passat mites de la música com Ramones, Police, Red Hot Chili Peppers o el músic argentí Andrés Calamaro.

El proper 7 de febrer farà 13 anys de la destitució de Trifon com a entrenador de l'aleshores Casademont Girona. L'equip havia perdut 85-66 a la pista de l'Auna Gran Canària de Pedro Martínez, era quart per la cua, i la directiva que presidia Enric Ametller va decidir rellevar el tècnic per Juan Llaneza, el seu segon. Poch havia sigut el primer entrenador del CB Girona, en les seves versions com a Valvi, Gavis i Casademont, des que va substituir Quim Costa a la banqueta, de qui n'era l'ajudant, el 22 de març de 1996 a la pista del Barça. Un debut d'alta dificultat que l'entrenador va resoldre per la porta gran: victòria 84-93. Amb ell d'entrenador el club va guanyar la primera Lliga Catalanya (setembre de 1996) a Manresa i va arribar a la semifinal de la Korac 1999/2000, on va caure contra el Llemotges. Abans havia sigut tres anys (entre 1989 i 1992) l'ajudant d'Alfred Julbe.

L'Obras, el seu actual equip, va aconseguir desfer-se en la semifinal del Super 4 de Libertad per un clar 73-89. El títol se'l va haver de jugar amb Gimnasia, rival seu a la conferència sud que en la lliga regular havia quedat primer. A l'Argentina ja hi ha començat a deixar emprenta no només pels seus èxits a la pista, sinó perquè és el primer entrenador europeu que treballa en aquella lliga. Als 52 anys, el futur encara està per escriure a 10.500 quilòmetres de casa.