Si el Barça havia jugat amb foc a Màlaga en l'últim desplaçament de Lliga, ahir va tornar-ho a fer contra un rival encara més inferior. El millor del partit entre el líder i el cuer va ser el resultat. Res més. El Barça va allargar la ratxa d'imbatiblitat fins a 28 partits, però, com a Màlaga, ahir el partit podria haver estat molt diferent. Un autogol de David Navarro a la meitat del primer període i un gol al final de Luis Suárez van donar la victòria als catalans en el Ciutat de València, en un partit en el qual l'equip de Luis Enrique no va trobar mai la forma de superar amb claredat un rival que va competir i va estar a l'altura. Fins a l'última jugada del xoc, en la que va arribar el 0-2, va tenir el Llevant l'oportunitat d'igualar un duel en el qual va saber posar en dificultats el Barcelona.

Al Llevant li va costar adaptar-se al matx, però quan ho va fer va complicar de valent la vida al seu riva. Les diferències no van ser les esperades entre el primer i l'últim classificat de la Lliga espanyola. Els deu primers minuts del Barcelona van ser asfixiants per al Llevant, que no trobava la forma de sortir de la seva parcel·la davant les constants combinacions en atac de tot l'equip català. Només a partir de llavors es va registrar alguna tímida aproximació dels granotes a la meta de Claudio Bravo, que va tocar la seva primera pilota als onze minuts. Va ser per fer un servei de porteria. Encara que sense tanta insistència com al principi, el Barcelona manava clarament en el partit i en una penetració per l'esquerra d'Iniesta i Jordi Alba, la centrada del lateral va tocar a l'esquena del central local David Navarro i es va esmunyir a la porteria de Mariño.

El gol va igualar una mica el matx, no perquè l'equip visitant canviés, sinó perquè el conjunt local va trobar al contraatac els espais que fins aleshores se li havien negat.

Va ser en l'últim quart d'hora del primer temps quan l'equip valencià va disposar de les seves dues opcions de gol. La primera va arribar en una falta llançada per Verza, que va sortir alta, i la segona, la més clara, en un contraatac perfecte en què Morales va enviar la pilota al pal (m.38). El Barcelona va dominar clarament el joc en tot el primer període, encara que va elaborar menys accions de perill de les habituals i el Llevant es va mostrar amb les idees clares per frenar el seu rival i va tenir opcions, pel que va crear i pel que va destruir, d'anar-se'n al descans sense estar per darrere al marcador. Amb la mateixa tònica del final del primer període va arrencar el segon, ja que el Llevant no va perdre la cara al partit, va generar alguns contraatacs perillosos i la seva pressió feia que el Barcelona no se sentís còmode.

El plantejament defensiu del Llevant dificultava el joc del Barça que, malgrat estar gairebé sempre prop de l'àrea de Mariño, no trobava el forat per aconseguir un segon gol que tanqués el matx. El partit mantenia la tensió del marcador i mentre el Barcelona va buscar més equilibri amb l'entrada de Busquets, el Llevant va arriscar en reforçar el mig del camp amb Camarasa, però va perdre la intensitat de Deyverson en substituir-lo per Ghilas. Quan el partit s'acostava al final, l'objectiu del Barcelona passava més per administrar l'avantatge que per buscar el segon gol i els contraatacs d'un Llevant un xic més ofensiu, es trobaven amb una defensa barcelonista més protegida.

Amb el Llevant bolcat, l'última jugada del partit, en temps de prolongació, va posar el 0-2 en el marcador en un contraatac resolt per Luis Suárez. Un contracop que sentenciava un partit que el Barça no va merèixer guanyar, ni per joc ni per oportunitats, però que com altres cops aquesta temporada ha caigut de la banda dels culers. En certa manera sembla que l'equip de Luis Enrique se sent confiat contra equips que, sent molt inferiors, juguen com si els anés la vida a cada pilota.

Amb aquesta victòria, Luis Enrique atrapa Guardiola en la ratxa de partits sense perdre, i si el Barça no cau a València en la tornada de la Copa del Rei, on previsiblament l'equip que jugarà estarà farcit de suplents, aconseguirà batre el rècord. Un rècord que, segons es desprèn de les paraules de Luis Enrique, aquesta passada setmana, no treu la son al tècnic asturià del Barça. L'avantatge de 7 gols de l'anada deixa com un tràmit el partit de tornada però tenint en compte el calendari dels blaugranes, que porten una càrrega de partits important, sumat a la represa de la Lliga de Campions a finals d'aquest mes fa que Luis Enrique pugui deixar molts titulars a la banqueta o directament fora de la convocatòria per al partit de València.