Xavi Fernández és un producte del bàsquet base del Joventut que va acabar jugant cinc temporades al primer equip del Barça guanyant quatre lligues ACB, un Copa Korac i perdent dues Final Four de la Copa d'Europa (el 96 a París i el 97 a Roma). Format a la Penya, un cop acabada la seva etapa de júnior, algun tècnic badaloní va tenir el mal ull de dir-li que mai es guanyaria la vida com a professional. Fernández va lluitar per canviar això. I ho va fer des de baix: un any a Segona Nacional amb el Sabadell, dos més a Primera B amb Santa Coloma i Elosua Lleó. Amb els castellans, Fernández va explotar: ascens a l'ACB el primer curs, millor debutant el segon i nova estrella del bàsquet espanyol arribant a ser olímpic en els Jocs de Barcelona. El 1994 firma pel Barça, on aconsegueix tots els seus títols, després jugaria una temporada a Màlaga i una altra a Canàries abans d'aterrar a Girona: dues temporades al Casademont i des de llavors ja no s'ha mogut de la ciutat. En total, Xavi Fernández va tenir, a diferència del que li havien pronosticat a Badalona, una llarga carrera professional: 499 partits a l'ACB i 52 amb la selecció espanyola. Un cop retirat es va integrar a l'estructura tècnica del CB Girona durant un temps i, posteriorment, s'ha dedicat a temes de màrqueting i organització de campus però sempre col·laborant molt amb l'Uni. En les darreres eleccions al Barça, el precandidat Jordi Majó el tenia en el seu equip per ocupar el lloc de Joan Creus com a màxim responsable esportiu de la secció de bàsquet del Barça.