«Volem quedar-nos a Segona B i per això hem hagut de fer un altre esforç»

Quan vam pensar que calia trobar una alternativa a la banqueta teníem clar que havia de ser un bon coneixedor de la Segona B. Castillejo té aquesta experiència i ha obtingut bons resultats en aquesta categoria. Ens pot ajudar a assolir l'objectiu de treure'ns dels llocs de descens.

Què s'hi juga l'Olot en aquestes 11 finals que resten per acabar la temporada?

Ens hi juguem la continuïtat en una categoria a la que ens ha costat molt arribar i on ens està costant molt mantenir-nos-hi. Vam renunciar a buscar un entrenador en un mercat més proper precisament per assegurar-nos algú amb experiència. Tenim ganes de quedar-nos a Segona B?després d'una temporada en què havíem fet tots els esforços per arribar a una meta superior. Alguna cosa haurem fet malament i ho haurem d'analitzar. Ara hem fet un altre esforç per fitxar un tècnic consolidat a la categoria que ens pugui ajudar.

L'Olot té aquest any el pressupost més alt de la història?

Sí. Hem sigut valents. Al final, passi el que passi, no se'ns podrà recriminar res. Ningú podrà dir que no teníem ganes de ser ambiciosos i que aquest any passessin coses bones. Ara, també li dic que si bé per a l'Olot és el pressupost més alt, dins de la categoria el podríem considerar mitjà, res a veure amb el que mouen els clubs més poderosos. Nosaltres vam pensar que amb un pressupost mitjà podríem arribar a dalt i haurem de ser crítics i aprendre dels errors. Per exemple, va ser una imprudència agafar com a golejador de referència Dieguito sabent que arribava lesionat i que es trobava en ple procès de recuperació. Això sí, hem creat afició. A Olot l'interès pel futbol havia desaparegut i nosaltres l'hem recuperat.

Què s'hi juga Joan Agustí?

El mateix que el club. L'Olot ha arribat on ha arribat amb les ganes i la il·lusió dels 1.300 socis que som. M'hi jugo el mateix que ells i que l'entitat.

Tot i la seva innegable ambició a Segona B l'Olot sempre ha estat amb més problemes a baix que no pas alegries a dalt. Té ànims per seguir-ho intentant?

Haver estat més ambiciosos que d'altres temporades i quedar-nos igual, o amb més problemes per mantenir la categoria, vol dir que alguna cosa hem fet malament que haurem de recfiticar. Buscàvem un pressupost mig per lluitar a dalt i ens hem tornat a quedar a baix. La primera rectificació ha estat fer el canvi d'entrenador. Possiblement caldrà modificar el nivell de joc... el nostre estil, que busca fer un futbol atractiu, serveix per formar jugadors però quan arribem a dalt no ens acaba de funcionar en una categoria com la Segona B. Haurem de dir que a partir d'ara allò principal serà lluitar i superar el rival en totes les facetes físiques del joc. Si tinc ànims? Ni jo ni cap directiu estem aquí per cap ambició personal. Quan perd l'Olot em desil·lusiona igual que a qualsevol altre aficionat. El nostre model de club és obert i col·lectiu, un projecte de ciutat.

En cas d'un hipotètic descens el Consell d'Administració actual continuaria?

Ara no toca parlar d'això, no toca pensar en què passaria si baixem a Tercera. Toca mantenir la categoria. Però trobo que és molt dificil cremar-se quan estàs al capdavant d'un club que ha passat 92 anys en categories inferiors i tres en aquesta. No em crema, m'il·lusiona. Em podien haver cremat els quatre anys a primera territorial però aleshores vam demostrar que érem persistents i seriosos, tossuts, fins acabar portant l'Olot a Segona B. Com em puc cremar si hem dut el club al seu sostre esportiu? Si després ve algú capaç de dur l'equip a Segona A només rebrà mostres de suport per part nostra.

La Segona A és el somni?

Ara per ara només pot ser un somni.

Dissabte hi ha un Llagostera-Girona a Segona A. S'ha imaginat un Olot-Girona en aquesta categoria?

La meva feina és ara consolidar l'Olot a Segona B.

L'afició ha de ser ara més que mai allò que el tòpic defineix com el jugador número 12?

Sí, i ja ho ha demostrat sempre. Nosaltres veiem el club com un projecte col·lectiu positiu, que no es caracteritza per ficar-se amb els àrbitres o els rivals sinó que se centra en animar l'Olot. Diumenge els seguidors s'han mobilitzat per quedar a les 10 del matí, fer un esmorzar, i després anar al camp. Ens agrada aquest esperit. Ens sentim identificats amb clubs com el Ponferradina, el Mirandés o l'Eibar.

Tots els rivals directes en la lluita per la permanència han de passar per Olot.

Quan som a dalt em miro la classificació del dret i del revès, però quan lluitem a baix només vaig partit a partit. No em sé el calendari.

Què opina que el Barça hagi refet el filial a cop de talonari en el mercat d'hivern?

Els clubs de la LFP estan regulats econòmicament per la Lliga i tenen uns límits salarials. En canvi els filials, a Segona B, no en tenen. Quan tots hem acabat el pressupost pot venir un club i dedicar el seu meravellós pressupost, que a Primera pot anar de 550 a 50 milions, a reforçar l'equip B. Un milió d'euros, per a ells no els representa res.

Ho entén com una manera d'adulterar la lliga?

L'adultera i ens fa competència deslleial a la resta.

Es podia haver evitat la marxa de Perea?

Era inevitable. Tenia ofertes de Segona A i no podíem fer res. Al final ell va acabar triant anar al Barça. Es va portar molt bé, ens va fer un favor venint. Al final, tot i les limitacions, hem pogut dur a Olot gent com Carlos, Coro i Perea.