Jo hi era. Jo era a les graderies del vell estadi de Wembley la tarda de maig de 1992 en què, uns metres a sota nostre, onze jugadors crispats, nerviosos davant la possibilitat de guanyar -o, horror, perdre de nou!- la primera Copa d'Europa pel Barça, esperaven les instruccions del míster, segur que farragoses i enrevessades tractant-se d'un mite vivent com Cruyff.
- Sortiu i disfruteu
Això va ser tot. La resta és història. Les primeres imatges de Cruyff que guardo en la memòria són del Mundial 74. Per Déu, què era allò? Qui eren aquells grenyuts que atacaven i defensaven tots alhora en lloc de jugar al futbol de tota la vida? Qui era aquell 14 que semblava jugar en totes les posicions i encara tenir temps de fer d'entrenador damunt la gespa? Abans de Cruyff hi havia futbol, com hi havia pintura abans de Picasso, física abans de Newton o literatura abans de Shakespeare, però mai cap d'aquestes disciplines va tornar a ser igual.
Havia de morir aquests dies, qui va posar davant del mirall les vergonyes del país en una Setmana Santa de fa 40 anys. Expulsat i sancionat després d'un arbitratge infame, Don Balón va publicar en portada una imatge del Crist de Velázquez amb la cara de Cruyff, fons negre i una sola paraula: "Cruyfficado". Els fonaments del règim van tremolar, l'España catòlica es va aixecar si no en armes en hòsties, i l'escàndol va ser tal que Don Balón va haver de demanar perdó. O sigui, igual que passaria avui. Aquest any, quan les ciutats més casposes, Girona entre elles, han celebrat processons, tots sabíem que l'home prim que era passejat a espatlles de la gent no era jueu, sinó un holandès que acabava de marcar un gol.
No sé quins son els altres tretze. Potser no existeixen, i si existeixen no tenen importància. El 14 és el d'en Cruyff. Ens ha costat anys entendre que aquell dia ens estava parlant a tots, i que ens estava parlant de la vida, de cada dia quan ens despertem, de cada instant que respirem, de cada jornada de treball, de cada matí quan travessem la porta de casa: sortiu i disfruteu. L'article 14.
