Dos minuts a tot drap encapçalant la seva sèrie dels 800 metres li van permetre que molta gent la conegués. No obstant això, de res li va servir a Esther Guerrero liderar la sèrie perquè al final va ser superada per dues rivals i el tercer lloc (2:01.85) no li va valer per classificar-se per a semifinals. «El meu objectiu era millorar la marca personal i ser a semis. No ho vaig aconseguir. Això sí, m'he trobat que aquells dos minuts m'han donat a conèixer més que no pas cap altre resultat. En uns Jocs la repercussió és mil vegades més gran que en cap altra competició». L'atleta banyolina va arribar ahir al vespre a l'estació de tren de Girona després d'un llarg viatge des de Rio després d'una experiència «única». «He viscut en una bombolla aquests dies», confessa. «Hem estat superbé. Aïllats de tot i amb tots els privilegis del món» explica la banyolina que també va tenir temps de veure el Rio de Janeiro «real i autèntic» quan la seva família va venir a visitar-la. «Vam fer una mica de turisme i allò sí que realment era un caos. Agafar el transport públic era una odissea. Per exemple, per anar a veure les competicions, jo com a atleta acreditada trigava 45 minuts però en anar-hi amb la família i agafar el transport públic vam trigar 3 hores!».

Malgrat ser la seva primera experiència olímpica i conviure per primer cop al mateix edifici que alguns dels esportistes més destacats de l'Estat com Nadal, Ferrer o Pau Gasol, Guerrero no s'endú cap record gràfic d'ells. El motiu: ben clar. «Els veia allà, entrenant-se, competint i amb les mateixes rutines i hàbits que jo. Llavors, l'empatia que tenia per a ells feia que no m'hi llancés a sobre per una foto. No era una fan, sinó una companya més», reflexiona.

Guerrero s'agafarà uns dies de vacances abans no comenci al setembre novament a treballar amb els més petits al CN Banyoles. Amb vistes al 2017, la gironina té marcat en vermell al calendari l'Europeu de pista coberta de Belgrad al març i el Mundial a l'aire lliure de Londres a l'agost. Tòquio 2020 queda molt lluny. «De mica en mica. Fins fa un any ni em plantejava ser a Rio. Acabo de començar i tant de bo hi pugui ser, però ja veurem», diu.