Quatre jornades de lliga, més un partit de Copa del Rei són suficients per extreure les primeres conclusions del punt en que es troba un equip de futbol. I sobretot del marge de millora de que disposa. En el cas de la UE LLagostera-Costa Brava és evident que està molt lluny del rendiment real que pot arribar a donar, en bona part i sense ànim de ser excesivament condescendent, degut a la profunda renovació a la que s'ha sotmès la plantilla. Però ben entrat el més de setembre i veient el nivell de joc que estan mostrant alguns rivals de la categoria, aquest argument comença a perdre efecte i exigeix una ràpida reacció si no es vol anar a contra rellotge des de massa aviat.

La qualitat dels futbolistes en que ha confiat l'àrea esportiva que encapçala Oriol Alsina és inqüestionable, però ara han de funcionar com un equip. Aquest és l'autèntic repte d'un entrenador. Fer que dins del terreny de joc els onze jugadors actuin com un de sol. En l'argot futbolístic s'usen conceptes com assumir automatismes del joc. També és cert que el calendari no ajuda en aquest inici de lliga, sobretot a domicili, on l'equip encara fa més evidents les seves carencies.

Fa dues setmanes al camp del Ebro, actual líder del grup 3er de la Segona B, els aragonesos van mostrar una imatge compacte i clara de què volien fer amb la pilota. El mateix va passar a Santander en l'eliminatòria de Copa del Rei, i finalment ahir l'Hèrcules va ser fàcilment reconeixible.

El Llagostera no té res a envejar a les plantilles d'aquests tres rivals, però són exemples clars del que ha d'aconseguir l'àrea tècnica dels grionins.

Les presses són males conselleres, però en un esport en que ttot s'acaba resumint als resultats cal treballar ràpid per situar-se al nivell d'altres. Un equip és molt més que un grup de persones jugant amb una mateixa samarreta.