L'onze de febrer de l'any que ve farà 10 anys d'una de les fites més notables aconseguides per Jordi Trias en la seva prolífica carrera. A Màlaga, aquella tarda, el seu Barça, dirigit pel mateix Dusko Ivanovic que havia enviat Marc Gasol a Girona, va apuntar-se la Copa contra el Madrid (53-69), amb una actuació estel·lar del pivot gironí, que va acabar enduent-se el títol de MVP, malgrat que Lakovic i Grimau havien valorat més que ell en la final. Trias, però, havia explotat al Martín Carpena. Va firmar 14,6 punts de mitjana, capturant 6,3 rebots i apuntant-se una valoració de 23,6 en els tres partits disputats. Molts dels seus companys de vestidor d'aquesta temporada al Barça B amb prou feines recordaran aquell guardó perquè aleshores tot just es deurien començar a ?obrir camí en el minibàsquet a la sortida de l'escola. Trias els podrà explicar aquella batalla i moltes altres. Com la sensació que va tenir debutant a l'ACB per Fires a Fontajau el 31 d'octubre de 1999 en un duel contra els Lobos (90-71), al costat de Larry Stewart, Darnés, Moraga i Middleton, entre d'altres, o haver arribat als 400 partits a la màxima categoria del bàsquet espanyol, el curs passat, amb el València. Va ser el mes de maig passat, a la pista de l'UCAM Múrcia.

Trias continua gaudint del bàsquet. Tant o més que ho feia al pati dels Maristes, l'escenari de les seves primeres cistelles. Aquest estiu, acabada l'aventura al València de Pedro Martínez, la retirada no estava descartada, però finalment va acceptar una oferta del Barça, que li proposava tornar al Palau però no per posar-se a les ordres de Georgios Bartzokas al primer equip, sinó per treballar al filial amb Alfred Julbe i Jaka Lakovic. El seu nou rol ja no passarà per haver de ser una peça determinant, per tenir minuts i haver d'acumular punts. Ara té per davant un any on haurà d'aportar experiència a un vestidor sobrat de talent però escàs de veterania. El pivot gironí es convertirà en el seu pare esportiu dins i fora de la pista.

«Sí que m'havia passat pel cap la retirada. A principis d'estiu semblava que el Manresa volia apostar per mi, però aquesta opció va anar perdent força. Aleshores tot va anar molt ràpid, va sortir la proposta del Barça i hi vaig apostar», subratlla el jugador gironí, pare d'una nena. Li van explicar el projecte, que el volien per al filial, i no amaga que d'entrada la idea li va xocar: «Tots els meus companys tenen 18 i 19 anys. El club volia fitxar un veterà i la idea em va començar a agradar, tot i que al principi em pensava que què hi faria jo allà amb gent tan jove». A Trias no caldrà que li expliquin el que ha d'aportar: «el que havia de fer en el bàsquet ja ho he fet. Ja no jugo per ser MVP o tenir 30 minuts. A València vaig assumir el meu rol, i ara al Barça B, també».

Jordi Trias no amaga que poder tornar a vestir de blaugrana li ha fet «especial il·lusió». Segons ell «em pensava que aquest tren ja m'havia passat, i ves per on he tingut l'ocasió de tornar al Palau. He quedat amb gent de la meva època anterior al Barça, caps de premsa, excompanys, treballadors...». Ara recorda amb un somriure totes les seves fites, aquell MVP de la Copa, els títols, i no amaga que «globalment hauria signat la carrera que he tingut abans de començar. He guanyat títols, he jugat en grans equips i les lesions m'han respectat. Estic content. I el més important és que ho he aconseguit al costat de casa». A banda de Girona i Barcelona, Trias també ha vestit les samarretes del Joventut, l'Andorra i el València. Ara amb el filial blaugrana s'entrenarà als matins i podrà tenir la residència a Girona.

«Sempre he valorat bastant jugar a prop de casa. Quan vaig sortir del Joventut tenia una proposta per anar a l'Iran, com fan altres veterans, i ho vaig valorar perquè el sou era del nivell que rebia al Barça. Però vaig arribar a la conclusió que em feia mandra i me'n vaig anar a l'Andorra», explica un Trias que al Barça B s'ha retrobat amb el fisioterapeuta Carles de Luna, amb molts anys d'experiència a Girona, i un Pere Capdevila que ocupa la secretaria tècnica blaugrana.