Molts aficionats al ciclisme recorden amb més bon regust de boca la darrera edició de la Vuelta Espanya, la guanyada per Nairo Quintana, que no pas el Tour de França que es va emportar Chris Froome un parell de mesos abans. Etapes més mogudes i amb nombrosos atacs van enganxar més els espectadors davant de la televisió fins a la victòria final del colombià del Movistar. Una de les etapes d'aquella Vuelta, la considerada jornada «reina» de la muntanya amb final a dalt del cim de l'Aubisque, se la va emportar el veterà ciclista holandès del Lotto Soudal Robert Gesink. Una gran victòria per a Gesink, un corredor de molta qualitat i reconegut en el pilot internacional, que passa molts mesos a Girona des de fa anys i que diumenge va posar punt final a la seva temporada disputant, sense pressió, una cursa poc habitual per a un professional de carretera: La Tramun. Gesink va completar els 68 quilòmetres de corriols entre els Hostalets d'en Bas i Girona amb una mica més de cinc hores. Acompanyat del seu compatriota i company d'equip al Lotto, Dennis Van Winden, Gesink va entrar en la posició 96, a gairebé una hora i mitja del guanyador, el belga Sebastien Carabin, sense treure la seva vena competitiva però deixant per escrit a les xarxes socials que La Tramun havia estat «una gran experiència entremig de bojos especialistes de la bicicleta de muntanya».

Com la resta de participants en la prova organitzada pel BTT Fornells, Gesink i Van Winden varen gaudir d'una cursa que, amb el segell ideològic de l'introductor al BTT a Catalunya Fidel Freixes, s'allunya molt l'esquema de recorreguts per pistes forestals on es pot córrer molt de pressa i on la potència i la resistència acaben sent més importants que la tècnica. Fidel Freixes tenia clar que «un bon ciclista de carretera pot ser-ho en algunes curses de BTT, però ho té més complicat a La Tramun» com també sabia que no tots els ciclistes estrangers que venien a l'edició d'enguany, cridats per l'entrada de La Tramun al circuit MTB Marathon World Series, destacarien entres els corriols de la Garrotxa, per molt bon palmarès que tinguessin. «Ha estat molt divertit perquè són tants quilòmetres de singles tracks que es fa realment complicat arribar a l'últim quart de la cursa, en els darrers 10 quilòmetres em pensava que no arribaria i m'anava dient "quant falta, quant falta"», reconeixia ja després d'arribar a Fontajau l'italià Denis Fumarolo, tercer millor biker sub-23 del seu país, que amb tot es mostrava encantat d'haver vingut a córrer La Tramun: «La veritat és que és divertit i dur; estic content d'haver viscut aquesta experiència».

Dies abans de la prova, Freixes explicava que un dels objectius dels canvis en aquesta edició de La Tramun -acabar a Girona i entrar en el calendari UCI- era aconseguir que vinguessin corredors de fora que, un cop haguessin descobert la prova, fessin de caixa de ressonància explicant arreu les bondats de la prova i les peculiaritats d'un territori, el gironí, que ell considera «un paradís per al BTT». I la realitat és que, des d'aquest diumenge, la prova gironina tindrà un ambaixador d'excepció amb el belga Sebastien Carabin que, després de guanyar, no va escatimar elogis per a La Tramun; «He corregut per tot el món i aquí m'anava dient a mi mateix durant la cursa "que guapo, que guapo", tota l'estona per corriols molt guapos i la veritat crec que és la millor carrera que he corregut mai».

Professional des del 2012, i actual subcampió belga, Carabin fa anys que volta pel món en curses de BTT i diumenge se sentia «feliç» per haver descobert una prova diferent que, en categoria femenina, es va endur la catalana Clàudia Galicia que sabia millor que ell on es ficava. «Vaig venir fa quatre anys i la vaig trobar excessivament tècnica, però llavors tot just començava i ara l'he gaudit molt més en un recorregut espectacular», va dir Galicia, admetent que «està clar que guanyant sempre ho gaudeixes més». Entre altres, la muntanyenca i biker catalana va superar diumenge a la primera del rànquing espanyol, l'andalusa Maria Díaz que, des del tercer graó del podi, també va tornar cap a casa amb un reguitzell de bones paraules. «És un circuit pur de mountain-bike en què vas pensant d'anar amb compte per no acabar pagant l'esforç al final amb un paisatge molt bonic i en el qual he gaudit molt de la lluita amb les rivals», va explicar Díaz abans d'afegir que «no havia estat mai a Girona i m'ha encantat, és una ciutat bonica en la qual teniu el camp a tocar i hem pogut gaudir dels racons dels corriols que teniu per aquí».