El 17 de desembre del 2013 va ser, segurament, un dia qualsevol per a molta gent. No pas per a Sebas Coris. Només tenia 20 anys, venia de créixer tot donant puntades de peu a Tossa, de foguejar-se com a juvenil a Lloret i d´aterrar al Girona amb l´etiqueta de jugador hàbil i prometedor. La seva carrera professional, encara per estrenar-se, vivia aquell dia un veritable tomb. En clau positiva. En un vespre d´allò més fred a Getafe, en un estadi buit però ben imponent com ho és el Coliseum Alfonso Pérez, el Girona queia eliminat de la Copa del Rei per culpa d´un escandalós 4-1 que feia inútil l´empat del matx d´anada.

Però aquell partit no només passarà a la història per convertir-se en l´últim cop que l´equip ha jugat contra un Primera, o en el darrer de Ricardo Rodríguez a la banqueta abans de ser substituït. Sinó també perquè Coris, llavors amb fitxa del filial i amb tot un futur per davant, debutava amb els grans. Van ser només 16 minuts amb l´eliminatòria sentenciada, però suficients per mostrar alguna de les seves habilitats. Fins i tot, es va atrevir a protagonitzar una bona ocasió de gol, tot i que sense gaire fortuna. Aquella va ser la primera aparició d´un futbolista que, de mica en mica i a batzegades, ha anat guanyant rellevància amb el primer equip.

Tant és així, que el club ha decidit allargar el seu contracte, renovar-lo fins al 2019 i dipositar tota la seva confiança cap a un jugador «de la casa» amb un «gran potencial» i a qui li auguren encara «molt de futur». Així amuntegaven elogis el president Delfí Geli i el director esportiu Quique Cárcel; tots dos acompa­nyaven Coris en l´acte oficial de renovació del selvatà, ahir al migdia a Montilivi.

Només uns dies després de fer el mateix amb Rubén Alcaraz i Aday Benítez, Coris ha estat el primer gironí que aquesta temporada ha acceptat unir el seu vincle amb el Girona. Tenia contracte fins al 2018, ampliant-lo un any més. «Agraït» al club pel gest, deia que no s´ho havia hagut de pensar gaire quan se li va traslladar la proposta. «Ha estat molt ràpid. Quan es van posar en contacte amb mi, de seguida vam arribar a un acord», deia.

Perquè Coris vol seguir al club que li ha donat l´oportunitat de debutar a Segona A, però també perquè té ganes de ser «important» i de deixar enrere l´etiqueta de revulsiu que se li ha atribuït al llarg d´aquests últims cursos, en què ha anat alternant titularitats i suplències depèn del parer de Machín o condicionat per les habituals lesions que li han anat fent la guitza.

«La meva intenció és la de seguir treballant al màxim per jugar cada cap de setmana. M´ha costat una mica entrar en la dinàmica de ser titular cada setmana, perquè he patit bastants problemes als bessons. Ara vinc de completar dos partits de manera consecutiva, em trobo bé i s´està veient la meva progressió. El club m´ho ha confirmat amb aquesta renovació», s´explicava. I afegia que «he patit diverses lesions, petits trencaments que m´han impedit jugar amb més regularitat. Ara tinc més confiança, em trobo millor físicament i tinc moltes ganes de seguir sumant».

«Content» per la renovació, però també pel fet de ser «de la terra» i poder seguir a un club com el Girona, on «pretenc ser important i posar-li les coses difícils a l´entrenador.» Perquè Coris té coll avall que «tinc qualitats per jugar al ­carril» i això és el que pensa fer ara i els propers anys. Tot això, arrodonint-ho amb la bona situació que viu l´equip, situat en zona d´ascens directe a Primera. «Millor, impossible! Anirem poc a poc, fent bé les coses tot intentant no sortir d´aquestes posicions de privilegi», ho valorava.

Més renovacions al caure

Alcaraz, Aday i Coris. Tres renovacions en només una setmana ha tancat el Girona. I més que n´espera lligar Quique Cárcel en els propers dies. El gruix de la plantilla té contracte en vigor exceptuant els cedits, pel que la feina de la direcció esportiva encara la recta final. No va donar noms Cárcel, però sí que va deixar ben clar que abans del Nadal la seva intenció és la de tenir enllestit aquest tema, sempre i quan totes les parts es posin d´acord.

«Estem en una època en la qual la prioritat són les renovacions. Ara mateix estic centrat en això, però com sempre hi ha dues parts que han d´estar contentes i anar en sintonia, i això no sempre és fàcil. Espero que tot això quedi solucionat ben aviat», deia Cárcel. Kiko Olivas (acaba el 2017) i Borja García (també el 2017, tot i que amb opció a un any més) són alguns dels jugadors amb qui s´està ara mateix parlant. «Tampoc en poden ser gaires més. Tenim un gran nombre de futbolistes amb contracte i la resta estan cedits. Durant els propers dies esperem tancar alguna cosa més. Això anirà de mica en mica i cadascú agafarà protagonisme quan li toqui».

Elogis per a Coris

Cárcel parlava de les possibles renovacions, però també tenia temps per valorar les qualitats de l´últim jugador en donar el sí, vull. De Sebas Coris, va mostrar la seva «alegria» per poder-lo seguir tenint en plantilla, sobretot després que «aquest passat estiu ens vam plantejar que marxés cedit», però finalment s´ha quedat. «És un nano de la casa, sortit de baix. A això se li ha de donar molt de valor. Crec en ell, encara pot créixer molt més. Té un gran potencial i pot donar molt més encara a l´equip, fent coses importants. El que ha de fer és creure-s´ho i aquests partits en què té protagonisme el poden ajudar molt».

A tot això s´hi va sumar el president, Delfí Geli, qui va donar sobretot importància al fet que Coris sigui gironí. «Creiem que els jugadors de la casa han de tenir un pes específic dins del vestidor. Estic satisfet que segueixi tenint futur amb nosaltres i que pugui donar moltes coses al club».

Eufòria continguda

La renovació de Sebas Coris no va ser l´únic tema que es va tocar ahir a la sala de premsa de Montilivi. Geli, a banda d'elogiar el seu futbolista, també va parlar del bon moment que viu l´equip, instal·lat a la part alta de la classificació en posicions d´ascens directe un cop completat el primer terç de la competició. «La valoració és positiva. Estem en una lliga molt competitiva, en la que guanyar partits costa moltíssim. Ara mateix ens trobem en una bona posició i s´ha demostrat que, amb el pas de les jornades, l´equip ha anat creixent», valorava. Ho rematava amb un «estic convençut que pot créixer encara més».

Valoració positiva, però eufòria continguda. Queden un munt de jornades i Geli, exfutbolista, sap de què va tot això. «La lliga acaba de començar i queda encara el més difícil. A la segona volta costarà més guanyar partits, perquè tothom s´hi jugarà molt. Nosaltres hem de seguir treballant com fins ara, mantenint-nos a dalt i tenint opcions fins al final de temporada». El primer objectiu és guanyar el Lugo dissabte, partit per al qual el president demanava el suport del públic. «L´afició dóna un plus de motivació i il·lusió als jugadors. Els necessitem. Esperem que la bona dinàmica i la il·lusió que desperta l´equip arrossegui la nostra gent».