Quan Samuele Longo somriu, també ho fa el Girona. El davanter italià va ser decisiu diumenge a Múrcia en la victòria davant l'UCAM a La Condomina (0-1). Un gol més, el seu cinquè, que el consolida encara més com a màxim golejador de l'equip. «Duia força temps sense marcar i, com a tots els davanters, ens agrada fer-ho», deia al final del partit un Longo que no veia porteria des de la victòria a Getafe (0-2). Les lesions de Sandaza i Felipe Sanchón juntament amb el baix moment de forma de Cristian Herrera han deixat el davanter italià com el gran referent ofensiu d'un Girona que va camí de tenir Longodependència. A Múrcia, a banda de fer el gol, va oferir tot un recital de com baixar la pilota, guanyar la posició als centrals amb uns moviments que demostren per què l'Inter no se'n va voler desfer malgrat els seus pobres números dels últims anys.
Cinc gols no és cap registre estratosfèric però sí una xifra prou maca que el situa entre els primers deu golejadors de la categoria després del primer terç de competició. En aquest sentit, repassant els números dels davanters del Girona en aquesta etapa recent a Segona A després de 14 jornades, Longo en supera uns quants i segueix, de ben a prop, el rastre de les millors versions de Sandaza, Felipe o Benja. La millor mitjana al primer terç de Lliga el va signar amb diferència Felipe (14-15) que va ser capaç de fer 9 gols amb només 14 jornades. Roberto Peragón (10-11) i Ferran Corominas (11-12), amb 7 dianes cadascun, van signar un inici d'allò més afinat de cara a porteria. En l'any del primer play-off d'ascens (12-13), amb Rubi a la banqueta, Benja Martínez s'estava destapant amb un gran començament de Lliga i en duia 6. Els mateixos, mitja dotzena, n'havia fet Fran Sandaza la temporada 14-15.
Els cinc gols que suma Longo fins ara superen els que duien els davanters blanc-i-vermells de la passada temporada. Llavors Jairo Morillas (4) i Jaime Mata (3) no acabaven d'estar del tot fins, mentre que Felipe no s'havia estrenat i Sobrino estava lesionat. Cinc dianes també havia marcat Felipe Sanchón la temporada 13-14 quan amb Ricardo Rodríguez a la banqueta, el barceloní es va convertir en la gran i única referència ofensiva a causa del pobre rendiment de Chando i al fet que Gerard Bordas no despertés fins a la segona volta.
Els números de Longo superen els de qualsevol davanter de les dues primeres temporades a la categoria quan els Jito, Paco Esteban, Gabri, Arnal (08-09) i Peragón, Kiko Ratón i Sarmiento (09-10) no trobaven amb gaire facilitat el camí del gol.
Decisiu
Diu el tòpic que tots els gols són importants però si donen punts, encara ho són més. Longo ha trobat a Montilivi un entorn i un equip ideal per a retrobar-se i recuperar la seva millor versió, la d'aquell davanter potent i atlètic que va enamorar els responsables del planter de l'Inter de Milà, el club que encara el té en propietat. Després de passar amb més pena que glòria per l'Espanyol, Verona, Rayo, Càller i Frosinone, a Girona Longo s'ha erigit com un autèntic home-gol i el davanter referent d'un equip que aspira a fer el salt de categoria després de dos intents frustrats consecutius. De ben segur que al mercat d'hivern cauran un o potser dos atacants més que afegiran més competència a l'equip, però si Longo és capaç de mantenir aquests números i els segueix vestint de lluita, pressió i sacrifici tàctic, serà difícil que algú el tregui de l'onze titular de Pablo Machín.
