Geo Bahí va descobrir el bàsquet a les Dominiques de Salt i al GEiEG, es va formar al Segle XXI barceloní, on va aterrar amb només catorze anys, i dissabte va debutar als seus vint-i-set, amb la selecció espanyola absoluta a Hèlsinki en un partit de classificació per a l'Europeu contra Finlàndia després d'una carrera madurada a foc lent: tres temporades a l'Uni Girona, una primera fora de casa al Cadí, una a Burgos, la de la seva explosió, i tres més a la Seu, on s'ha consolidat com una de les millors pivots de Lliga Femenina 1. «Sempre penses que pot haver-hi la trucada, tot i saber que és molt difícil perquè l'equip està molt consolidat amb grans resultats, però la veritat és que no m'ho esperava i em va fer molta il·lusió», explica Bahí sobre el seu debut internacional de dissabte passat a Hèlsinki, que la va convertir en la setena jugadora gironina de la història en estrenar-se amb la samarreta de la selecció espanyola absoluta, en una selecta llista on hi figuren Anna Junyer (140 partits), Marta Xargay (93), Roser Llop (68), Queralt Casas (22), Carme Vilagran (4) i Lolita Iglesias (2).
Ara fa dos estius, l'Uni preparava una plantilla que pogués competir en condicions a l'Eurolliga i Pere Puig va sondejar el retorn de Geo Bahí a Fontajau. La pivot gironina s'adaptava bé a l'estil de joc que agrada al llavors tècnic de l'equip, Miguel Ángel Ortega, però, amb el mateix criteri analític que ha conduït gran part de la seva carrera professional, Bahí va optar per continuar a la Seu i seguir creixent jugant molts minuts. «L'Eurolliga és un caramel que fa il·lusió a moltes jugadores, i a mi també m'agradaria jugar-hi, però a vegades és millor continuar on et trobés bé jugant minuts», raona Bahí que, ara mateix, és la màxima anotadora (14 punts per partit) d'un Cadí que és el cinquè classificat de la lliga i aspira a consolidar el seu bitllet per a la Copa tot i que les pirinenques no tenen un calendari fàcil en les quatre jornades que falten abans del tall: Gernika, Campus Promete, Uni Girona i Bembibre. «És un objectiu que ens fa il·lusió i lluitarem per aconseguir-lo com hem fet sempre aquí a la Seu: treballant molt». I és que aquest estil d'equip batallador, molt intens als dos costats de la pista i mancat de grans estrelles estrangeres Bahí s'hi adapta perfectament. En aquestes tres últimes temporades a la Seu i, amb condicions molt similars, en la temporada que va passar al Burgos, la primera fora de la zona de confort que suposava jugar a Girona, que ella veu clau per a la seva carrera.
Una temporada clau a Burgos
Bahí havia debutat a Lliga Femenina 1 a casa, amb l'Uni, -Anna Caula i Pere Puig es van fixar en ella i en una també jove Carbó en l'any de l'estrena gironina a la categoria-, però a Fontajau sempre va tenir per davant pivots estrangeres (l'últim any Angel Robinson i Gisela Vega). Fins que l'estiu del 2011, als 22 anys, Geo Bahí es va decidir a marxar fitxant primer pel Cadí i la temporada següent pel Burgos, on va tenir molts minuts i protagonisme. «Érem poques, també sense jugadores estrangeres de gran nom en aquell moment, però vam fer un gran any, ens vam classificar per a la Copa i allò va ser molt important per a la meva carrera», recorda Bahí, que aquell curs va ser la segona màxima anotadora de les castellanes només per darrere d'una llavors també jove Elonu que amb el pas dels anys s'ha acabat convertint en una de les grans estrelles de la lliga amb Conquero i Perfumerías.
De Burgos, Geo Bahí va passar al Cadí on, el primer any, va «gaudir molt jugant amb en Miguel (Ortega)» i en els dos següents, amb Joan Carles Pié a la banqueta, ha anat guanyant importància a l'equip i a la lliga fins a acabar-se guanyant aquesta convocatòria amb la selecció espanyola, amb la qual va jugar 22 minuts en la victòria de dissabte contra Finlàndia. Amb més de 14 punts per partit, Geo Bahí és la màxima anotadora espanyola de la lliga (onzena del rànquing total) i la més valorada, 16.3, amb només sis jugadores estrangeres per davant seu.
La setena de la història
La històrica jugadora del CREF Girona Carme Vilagran va ser la primera gironina en debutar amb la selecció espanyola absoluta. Va jugar quatre partits el 1970, entre amistosos i duels de classificació per a un preeuropeu, i darrere seu va estrenar-s'hi la seva companya d'equip Lolita Iglesias (2 partits). Anys més tard, i sortint de La Casera de Figueres per acabar destacant en diferents equips professionals, Anna Junyer i Roser Llop també serien internacionals. 140 partits la primera, actualment treballant a la FEB, i 68 la segona. I, encara en actiu, Marta Xargay (Praga) porta 90 partits i és una de les grans referents de l'exitosa generaicó actual i Queral Casas (Landes) n'ha jugat 22.
