«Reconec que em va costar seguir el partit. Tenia els ulls i la mirada més pendents de la gent, de l'ambient, de tot el que estava passant a Fontajau...». L'exentrenadora de l'Uni Girona i actual diputada al Parlament, Anna Caula, continuava ahir desbordant orgull de veure com el seu club, el que va ajudar a fundar fa poc més de deu anys, va aconseguir diumenge portar més de cinc mil persones a Fontajau a veure un partit de bàsquet femení on «no hi havia cap títol en joc». «Crec que després de molts anys, de treballar, engruna a engruna, per portar gent al pavelló, hem aconseguit girar la truita i fer que sigui la gent la que vol venir a veure bàsquet perquè ho han provat i saben que els agrada. La gent que ve torna i això és la clau», argumenta Caula que, com a explicació del paper referencial de l'Uni en l'increment de la visibilitat de l'esport femení, recorre a un exemple que sempre té molt present: «Una vegada una mare em va donar les gràcies, perquè anant a veure els partits de l'Uni la seva filla s'havia adonat que ella també podia arribar a ser la protagonista d'un gran espectacle esportiu».

Els cinc milers espectadors de diumenge a Fontajau no tenen exemples equivalents en el bàsquet europeu actual, ni tan sols a l'Eurolliga en països amb una tradició d'esport femení més consolidada, i són una xifra fora de l'abast de Perfumerías Avenida, ja que tanta gent no cap al seu pavelló de Würzburg, i amb molts pocs precedents històrics. El ja desaparegut Ros Casares de València, campió de l'Eurolliga abans de dissoldre l'equip, solia reunir uns 1.500 espectadors en els seus partits. De manera puntual, però, va aconseguir aixecar aquest llistó com en un partit de l'Eurolliga contra l'Spartak de Moscou, febrer del 2009, en què va fer una campanya per portar 6.500 aficionats a La Fonteta i va batre el rècord d'assistència de públic a la competició. Ho va aconseguir amb 6.616. Cinc anys abans, en un Ros Casares-UB Barça de Lliga, la Fonteta també va tenir unes entrades espectaculars, però, per a Anna Caula, l'actual ambient de Fontajau respon més a una tendència que no pas a l'explosió concreta d'un partit. «Des de l'inici de temporada que tenim entrades de 2.000 i 2.200 espectadors, amb molt públic familiar i moltes joves jugadores de bàsquet que es veuen reflectides en el que passa a la pista, i fins i tot tenim força gent en els partits d'Eurocup els dijous a un quart de nou de la nit, que sempre costa més», explica Caula, qui no es cansa de repetir que «la gent que prova de venir per primer cop a Fontajau hi torna, l'esport femení en directe és molt vistós i més aquesta temporada que tenim un equip amb un potencial ofensiu espectacular».

Més enllà del bàsquet, els cinc mil espectadors de Fontajau també són una utopia per a la resta d'esports femenins de les diferents lligues espanyoles, amb l'excepció de partits molt concrets. A la Primera Divisió de futbol, el derbi entre el Llevant i el València de fa dos caps de setmana va portar 8.122 espectadors al Ciutat de València. Ara bé, l'Ahtletic Club és la gran excepció i, en partits concrets com els decisius per guanyar els títols de Lliga del 2013 contra el Barça (amb victòria blaugrana) o davant L'Hispalis de Sevilla deu anys abans (triomf basc), més de vint-i-cinc i de trenta mil persones van anar al nou i al vell San Mamés, respectivament. En competició europea, el rècord de l'equip femení de l'Ahtletic Club és de 9.127 espectadors, en un partit de la Women's Champions League contra el Hjorring danès.

Dades que posen en valor el que està aconseguint l'Uni i que, girant la vista enrere, Anna Caula recorda bé el que ha costat d'aconseguir. «La setmana passada em van convidar en un cicle de Girona Solucions a parlar sobre el club i vaig recordar com el primer any érem 300 persones al pavelló i la nostra feina era pensar com ho faríem perquè n'hi hagués 500», explica l'actual diputada de Junts pel Sí destacant que el gran canvi és que ara és la gent la que «es preocupa i pregunta què s'ha de fer per anar al pavelló». Per a Caula, tot i que encara «queda camí per recórrer», en els últims anys «s'ha avançat molt i, com a mínim pel que fa a l'Uni, hi ha una visibilitat molt més important a la societat en els mitjans de comunicació locals, la gent ho coneix i té ganes d'anar-hi... Diumenge estava esmorzant a Banyoles i hi havia qui em reconeixia que a la tarda s'havia d'anar al pavelló perquè era un partit molt important, com si fos un Barça-Madrid. Això abans no em passava».