No cada dia un esportista pot dir que ha disputat uns Jocs Olímpics. Una fita especial, un esdeveniment únic que només els superdotats en la seva especialitat poden arribar a disputar. Una d’elles és Eli Martínez. La jugadora manlleuenca del GEiEG de rugbi encara té ben present el record dels passats Jocs de Rio de Janeiro, on amb la selecció espanyola va aconseguir el diploma olímpic que, tal i com reconeix ella mateixa, va rebre fa pocs dies a casa.
No obstant, una lesió manté la jugadora fora dels terrenys de joc. «Ja fa tres mesos i mig que estic fent recuperació. Estic bastant bé, ja començo a fer piscina i a anar al gimnàs. És un procés lent però cada cop estic més motivada», destacava Eli Martínez. Es va lesionar en un partit al juny del 2015 al menisc i es va decidir operar després dels Jocs. Poc després, a més, li van trobar un defecte al cartíleg que va agreujar el procés de recuperació. Però les males notícies les va rebre quan, un cop operada, els metges li van dir que tenia el genoll atrofiat i que això posava en risc la seva trajectòria esportiva. «Em van dir que el genoll estava pitjor del que creien. Va ser un pal molt gran per a mi, no m’ho esperava. M’hauré de plantejar el meu futur quan estigui bé», destacava la protagonista.
Una de les puntals del GEiEG i de la selecció espanyola, l’osonenca està plenament concentrada en la seva recuperació i, sabent que ja no podrà participar amb el club gironí aquesta temporada a la Divisió d’Honor, espera poder estar disponbile per, si va convocada, disputar el proper mundial de rugbi que se celebrarà aquest agost a Irlanda. Martínez assegura que «el que tinc ara al cap és córrer i poder jugar. A partir d’aquí miro el Mundial i, després, a veure si estic bé o no per seguir al GEiEG i a la selecció espanyola, tot dependrà del meu genoll i del meu estat físic».
Després dels Jocs i sense poder participar amb el GEiEG, tot i que evidentment dona suport personalment a les seves companyes d’equip, Eli Martínez té clar que el seu objectiu és el Mundial però, per arribar-hi en bones condicions, espera que «entre els mesos d’abril i maig em reincorpori als entrenaments amb l’equip i treballi amb el grup. És molt important trobar-me bé físicament per competir al màxim nivell».
Com a jugadora del GEiEG no ha pogut participar aquesta temporada, però no perd de vista el desenvolupament de la competició pel seu equip. «Van quedar segones a la Copa Catalana i aquest cap de setmana han començat a competir a la Divisió d’Honor. És important competir bé aquí i fer-ho bé, no és el mateix que a nivell català», destacava Eli Martínez que, a més, sobre el nivell de la màxima categoria estatal, afirmava que «arribar a les primeres places és complicat, però confio en l’equip i aconseguirem la salvació».
L’auge del rugbi femení
«Cada cop s’estan facilitant més les coses i és un esport que es dona a conèixer amb major mesura», conclou la jugadora del GEiEG sobre el rugbi femení. Cada vegada hi a més joves noies esportistes que trien el rugbi com a primer esport i que ho comencen a practicar des de ben petites i Eli Martínez destaca que veure això és «gratificant».
A més, destaca que «veus que el rugbi és cada vegada un esport més popular. Des del GEiEG i a la selecció veus noies que fa més anys que jo que juguen, tota la vida. S’està treballant molt bé a nivell estatal per millorar».
