A principi de temporada, just quan arrencava la seva primera aventura en el bàsquet professional, i desconeixent el que es trobaria a l'Eurocup, Èric Surís dibuixava un primer objectiu per a la competició europea parlant de portar l'Spar Citylift Girona fins a la segona fase. La que l'equip començarà demà contra el TSV 1880 a Wasserburg am Inn, una petita ciutat d'uns quinze mil habitants a poca distància de Munic que conserva molts edificis d'origen medieval. «Estaria molt bé passar la fase de grups i arribar a la segona; les eliminatòries d'anada i tornada no són gaire habituals en el bàsquet, són més futboleres per dir-ho així, i l'emoció d'haver de mantenir o remuntar una diferència de punts en el partit de tornada seria molt atractiva per als aficionats i una gran experiència per a tots els que estem a l'equip, jugadores i cos tècnic». Surís tenia raó en les seves paraules del mes de setembre, el format per eliminatòries es veu poc en el bàsquet i els sistemes amb grups, play-off i finals a quatre són la moneda comuna tant a l'Eurolliga femenina, que va jugar l'Uni el curs passat, com en les principals competicions masculines tant les d'ara com la FIBA Cup o la ULEB que, en el seu moment, va jugar, i en el primer cas també guanyar, l'Akasvayu. Ara bé, el sistema de l'Eurocup, amb una primera fase de grups és idèntic al de la darrera Copa Korac del segle XX en què el Casademont Girona va arribar fins a les semfinals caient contra el Llemotges.

De la mateixa manera que ha fet l'Spar Citylift Girona, ara fa disset anys, temporada 1999/2000, aquell equip de Pablo Laso, Larry Stewart i Darryl Mlddleton estava invicte després dels sis partits de la primera fase i, en la segona, va eliminar de manera consecutiva tres equips italians - Imola, Rimini i un Virtus de Roma que anava de candidat al títol amb Mike Iuzzolino, Warren Kidd i Henry Williams- per acabar caient en semifinals contra el futur campió: el Llemotges, que entrenava Dusko Ivanovic i que tenia com a principals referents els francesos Yann Bonato i Frederic Weis, i els nord-americans Harper Williams, que llavors ja havia passat per Manresa o Estudiantes, i Marcus Brown que, poc després, es convertiria en un dels grans jugadors del bàsquet de l'Eurolliga amb clubs com Efes Pilsen, CSKA de Moscou, Maccabi Tel-Aviv... En la semifinal, el Casademont va aguantar bé el partit d'anada a Fontajau, empat a 77 amb 28 punts de Middleton i 24 de Stewart amb 5.300 espectadors a Fontajau en un dimecres, però la setmana següent el Llemotges, davant 6.500 espectadors al Palais des Sport de Beaublanc (amb força gironins), va emportar-se el pas a la final amb un gran treball defensiu i el lideratge de Brown i Bonato (67-59).

Aquell títol es va escapar, però la segona aparició del bàsquet gironí en competició europea, la primera havia estat deu anys també a la Korac quedant eliminat, encara a Palau, pel Livorno, seria recordada per la trajectòria de l'equip de Trifón Poch. El Casademont va dominar el seu grup -guanyant tots els partits contra el Gent belga, l'Antibes francès i el Vacallo suís i passant tres eliminatòries per arribar a semifinals.

Ara, disset anys més tard, l'Uni també ha guanyat els sis partits del seu grup -davant el Castors Braine belga, el Keltern alemany i l'Uniao Sportiva portuguès- i que també necessitaria passar tres eliminatòries abans d'arribar a les semifinals de l'Eurocup. Demà, contra el Wasserburg, les gironines juguen l'anada dels setzens de final, encara que només hi hagi setze equips en competició no són vuitens de final perquè més endavant se n'afegeixen els quatre descartats de l'Eurolliga, en què les gironines són netament favorites. El TSV 1880 Wasserburg és un equip d'un nivell molt similar al Keltern, amb qui comparteix lideratge a la lliga alemanya i a qui l'Uni va guanyar bé en els dos partits de la primera fase. Ara bé, un cop superada aquesta ronda, les gironines ja haurien de protagonitzar sorpreses, com les del Casademont eliminant el Roma fa disset anys, per seguir endavant.

En els teòrics vuitens de final, si la lògica es compleix, a l'Spar Citiylift Girona li tocaria un, ara mateix poc atractiu, viatge a Kayseri (Turquia) per jugar contra l'Agu Spor d'Anne Wauters, Chelsea Gray, Lara Sandesrs, Dubjlevic... Un os molt complicat de rosegar tot i que, però, l'Uni tindria el petit avantatge de jugar el partit de tornada a Fontajau en una setmana de vertigen per a l'Uni perquè aquesta eliminatòria té programada l'anada el dijous 9 de febrer, just dos dies abans de la semifinal de Copa, i la tornada el dijous 13: quatre dies després de la teòrica i desitjada final.

Però, rescatant el «partit a partit» del manual de tot entrenador, cal pensar en l'estrena de demà a Wasserburg. Un partit homologable al que va jugar ara fa una mica més de disset anys (desembre de 1999), el Casademont Girona, a Faenza contra un Imola on destacaven l'anotador italià Vincenzo Esposito i, sobretot, l'aler pivot nord-americà Brian Evans. «Si fem les coses ben fetes, viurem moments il·lusionants a Europa, però hem de ser intel·ligents i saber que les eliminatòries són una història diferent. Els partits duren 80 minuts», explicava Poch hores abans de jugar a la pista de l'Imola i, de guanyar-hi i resoldre l'eliminatòria (72-83) superant les trompades dels italians per començar a viure «grans coses» a Europa.