Un fred matí de principis del 2011, just davant de la Ciutadella de Roses, un adolescent que compaginava les motos amb les classes de quart d'ESO a l'institut Cap Norfeu explicava en una entrevista per a aquest diari les seves sensacions pocs dies abans de la seva estrena en el Mundial de 125 cc la setmana següent al circuit de Losail (Qatar). «Aquest any és per aprendre i conèixer els circuits, però l'any vinent hem d'anar a guanyar el títol», responia, sota l'atenta mirada del seu pare Àngel, Maverick Viñales, que aquell dia, com ha fet sempre al llarg de la seva carrera, no amagava la seva ambició innata: «Si segueixo treballant com he fet sempre, i cremant etapes, els resultats arribaran». Seguir el camí obert per Marc Márquez, un any més gran que ell, i que llavors acabava de guanyar el seu primer títol de 125 cc, i anar creixent amb un únic objectiu: arribar a ser un pilot punter de 500 cc, ara Moto GP, com ho era el seu ídol Valentino Rossi. Ahir, sis anys més tard, Maverick Viñales no només és un dels millors pilots de la categoria reina del motociclisme sinó que, pilotant una Yamaha oficial, a més, ho farà com a company d'equip de qui havia estat el seu ídol: Valentino Rossi.

«En Mack pot ser perfectament un aspirant al títol mundial ja que l'any passat va ser molt fort i aquest any ho serà més», va explicar ahir l'italià sobre el seu nou company en la presentació oficial de l'equip Yamaha a Madrid. I té raó el veterà pilot italià perquè en el darrer mundial, conduint una Suzuki, Maverick Viñales va ser capaç de treure el cap en la lluita per les victòries entre els tres «grans» - Marc Márquez, Jorge Lorenzo i el mateix Rossi- guanyant el Gran Premi de Gran Bretanya a Silverstone i pujant tres cops més al podi en les curses de França, Japó i Austràlia. Al final, Viñales va acabar el mundial en la quarta posició només per darrere del campió, Marc Márquez, i de les dues Yamaha oficials de Lorenzo i Rossi superant gent més experimentada com Dani Pedrosa, Doviziozo, Cruthlow... Però, Mack sempre en vol més.

«Crec que sóc un dels candidats al títol. El primer que ha de creure és un mateix. Estic content i amb moltes ganes que comenci tot i veure les sensacions a la nova moto», va explicar ahir Viñales a Madrid després de la presentació amb Yamaha. «L'any passat vaig poder estar lluitant habitualment al capdavant de les curses, però em va faltar rematar. Però aquest any puc lluitar a cada carrera per la victòria i des que vaig entrar al mundial aquest ha estat el meu objectiu, lluitar pel títol mundial, i aquest any no serà diferent», es va esplaiar un pilot gironí que, de fet, sempre ha complert amb els ambiciosos pronòstics de l'entrevista del 2011 davant la Ciutadella de Roses.

En el mundial del seu debut a 125 cc, amb només setze anys, Maverick va aconseguir la primera victòria en la quarta cita del campionat, a Le Mans, i acabaria el mundial en la tercera posició només per darrere del campió Nico Terol i del francès Johan Zarco. I amb nou podis (quatre victòries) al sarró. Això en l'any que li havia de servir per aprendre i conèixer els circuits. L'any següent, ja sota la denominació de Moto3, Viñales va guanyar cinc dels primers nou grans premis, però va anar de més a menys i no en guanyaria cap en la segona part del campionat i acabaria tercer per darrere del campió Cortese i de Lluís Salom. El 2013, en canvi, Viñales va ser molt més regular, amb menys victòries (3) però molts podis, i va acabar proclamant-se campió en la darrera cursa a València. Després vindria el salt a Moto2, quatre victòries i una desena de podis, abans de, per sopresa, acceptar l'estiu següent una oferta de Suzuki per debutar a Moto GP. I aquí la història ja és prou coneguda: un primer any amb la Suzuki lluny dels primers llocs i un segon on el talent del pilot de Roses va fer tremolar les Yamaha i les Honda oficials. Un primer nivell del motociclisme en quèMaverick Viñales ja ha arribat. I disposat a seguir «cremant etapes» per lluitar pel títol.