La següent eliminatòria serà una altra història. Ben diferent. D'aquí a dues setmanes, quan l'Spar Citylift Girona visiti Kayseri -una ciutat turca a uns 600 quilòmetres d'Istanbul on hi ha algú amb prou diners per tenir un equip ple d'estrelles que mirin el seu compte corrent i s'oblidin de què passa als carrers- les jugadores d'Èric Surís no es podran abstenir de jugar en el darrer quart. Ahir ho van fer. Però davant el Wasserburg deu minuts de becaina no penalitzen si abans has enllestit la feina. És complicat mantenir la tensió fins al final en un partit que comences guanyant per 21-2 en set minuts. Jugant molt bé a bàsquet, defensant fort i veient la cistella més gran que una piscina (11/12 en tirs de dos en el primer quart), l'Uni va resoldre el partit en el primer quart (30-11).

Les bones sensacions de l'equip durant molts minuts, la vuitena victòria en vuit partits a l'Eurolliga i veure Leo Rodríguez demostrant, per segon partit consecutiu després de l'MVP de diumenge en lliga, que en bàsquet el cap sempre va per davant del físic, conviden que tothom, tècnic inclòs, no s'agafin gaire a la valenta la dimissió de l'equip en el darrer quart del partit. Quan les jugadores alemanyes volien remuntar a garrotades i els tres àrbitres -d'Escòcia, Gal·les i Hongria- no volien anar a sopar tard pensant que a Girona és com als seus països i costa trobar taula més enllà de les nou del vespre d'un dimecres. Al final només nou punts de diferència (79-71) en un partit que l'Uni havia arribat a guanyar de 29 punts i que serà molt diferent dels dos que haurà de jugar, 8/9 de febrer a Kayseri i 15/16 a Girona, contra l'Agü Spor de Chelsea Gray, Ann Wauters, Lara Sanders o Jelena Dubljevic.

Èric Surís havia deixat clar que no especularien amb el resultat. I va complir la seva paraula. L'avantatge de quatre punts aconseguit a Alemanya es va convertir, ben aviat, en només unes poques gotes d'aigua dins del ruixat que li va caure al TSV 1880 en un primer quart on l'Uni només va fallar un tir de dos punts (11/12). Un triple de Noe Jordana al cap de vint segons de partit va marcar un camí que, per molt que el tècnic visitant intentés desviar-lo molt aviat (temps mort al minut 3 amb 7-0), seria molt recte per a les gironines. Centrades en defensa, veient la cistella immensa, amb Aliminaite contrarestant l'alçada de Tobin i Fikiel i bones ajudes de la gent que sortia des de la banqueta, el partit estava més que resolt al final del primer quart. I això que el marcador, 30-11, encara era bastant menys sagnant que un impactant 21-2 que hi havia poc abans. Amb el partit decidit també hi va quedar l'eliminatòria, més enllà de repartir minuts i deixar passar el temps, els altres tres quarts van servir perquè Èric Surís es dediqués a fer proves, com posar en pista un cinc amb quatre altes: Ibekwe de dos i Peters de tres amb Spanou i Alminaite o Silva de cinc. El 70-34 amb què havia començat el darrer quart semblava convertir en impossible que passés res de destacable en els últims deu minuts. Però les alemanyes van començar a pressionar amb moltes mans i ni les jugadores de l'Uni, ni els àrbitres, ja estaven mentalment dins del partit per oferir resposta i evitar l'enganyós 79-71 final.