El desembre del 2013, cinc anys més tard de la seva sortida de l'Akasvayu i ja consolidat com un dels millors pivots de la NBA, Marc Gasol rebia Albert Om a Memphis per gravar un capítol d'El Convidat en què una resposta del jugador nascut a Sant Boi Llobregat va sorprendre tots els que no coneguessin la importància de Girona en la seva carrera i la seva vida. «Tornar al Barça quan deixi la NBA? No ho sé, primer hauríem de veure si hi ha equip a Girona. Si Girona està a l'ACB sempre tindria la prioritat», va assegurar Marc Gasol a Om quan aquest li va preguntar si li agradaria jugar un altre cop al Barça en una hipotètica recta final de la seva carrera. I és que Marc Gasol mai ha deixat de pensar en Girona. En les dues temporades amb aquell Akasvayu, una amb Pesic i l'altra amb Pedro Martínez, que li van servir per explotar com a jugador guanyant una confiança en les seves capacitats que, avui en dia, en la seva maduresa com a jugador, li permeten fer exhibicions com la de fa dues matinades quan van trencar el seu sostre anotador a la lliga nord-americana amb 42 punts en la victòria dels Memphies Grizzlies contra Toronto.

«La pilota ha entrat de bon inici i la cistella s'ha fet una mica més gran. I he continuat tirant», feia broma Marc Gasol després d'un partit en quÈ el pivot va anotar els setze primers punts del seu equip, i després de no deixar de veure enorme la cistella fins al final, va acabar ficant a dins els dos tirs lliures que, a 36 segons per acabar, van tancar el marcador (101-99). Els 42 punts de Marc Gasol són el seu millor registre històric a la lliga nord-americana superant els 38 punts que va fer contra Detroit el passat desembre i una mostra, una més, que el pivot no es pot perdre l'All-Star del 19 de febrer a Nova Orleans. «Està fent de tot i bé. Més a prop del que un pot estar del que seria un autèntic MVP. No només anota, reboteja i assisteix sinó que també marca la diferència defensant. Hi ha molt pocs candidats a MVP que estiguin a aquest nivell en els dos costats de la pista», explicava fa poc el tècnic dels Grizzlies, David Fizdale, que des de la seva arribada a la banqueta de Memphis ha imposat un model de joc amb Gasol més obert per generar espais dins la zona i treure rendiment del privilegiat canell català.

Marc Gasol i la seva família es troben molt bé a Memphis, coneixen bé la ciutat i hi estan més que ben integrats, però als Estats Units les distàncies són llargues i no es pot anar caminant a gaire enlloc. I així, el trajecte amb cotxe des del seu domicili fins al pavelló dels Grizzlies, Gasol aprofita per trucar a Catalunya i seguir el dia a dia de la seva escola de bàsquet a Girona. Una institució que, amb la direcció tècnica de l'antic preparador físic del CB Girona Txus Escosa al capdavant, viu la seva segona temporada amb la tranquil·litat de la feina ben feta, a foc lent, en els entrenaments al pavelló de Montfalgars i reben les empentes que arriben des de Memphis a través de les idees que surten del sempre inquiet cervell de Marc Gasol.

Aquesta mateixa setmana, en declaracions a RAC-1, el pivot assegurava que «la NBA està buscant clubs per poder iniciar les seves acadèmies a Europa i nosaltres, com a club, volem créixer però estem oberts a diferents possibilitats». Una mentalitat d'anar fent créixer, a poc a poc, l'«Escola de Bàsquet Girona Marc Gasol» que, en una entrevista amb Diari de GironaDiari de Girona aquest estiu, també havia dibuixat amb idees com la de tenir un equip sènior (es podria crear la temporada vinent a EBA o a LEB Plata); la de disposar d'un pavelló propi: «L'ideal seria tenir la nostra pròpia instal·lació, un espai propi d'entrenament. L'Ajuntament té massa coses per a fer una instal·lació exclusiva per a un sol club, no ho espero pas. Però sí que tenir un equipament nostre ens donaria un ventall de treball diferent i ens sentiríem a casa nostra»; i, fins i tot, la de deixar que la gent de Girona segueixi somiant a tornar a tenir un altre cop equip masculí d'elit: «Tothom té il·lusió per tornar a veure algun dia l'ACB a Fontajau».