El Reial Madrid es va refer de la seva eliminació a la Copa i va clavar un cop a Laliga Santander, amb un triomf d'or després de les ensopegades dels seus perseguidors, en un ambient de judici permanent al Santiago Bernabéu, on els gols van calmar el clima una grada que va desesperar Cristiano Ronaldo. De res va servir la petició d'afecte de Zidane i Sergio Ramos.

L'ambient al Bernabéu ha passat de la il·lusió a la tensió contínua, a l'examen detallat per cada acció a futbolistes de la grandesa de Cristiano. Ningú se salva del judici popular. És la històrica exigència d'una afició que no entén de davallades. Amb la creu posada a Danilo, el dubte continua sobre la figura de Benzema, l'ona expansiva va arribar al jugador que pitjor suporta els xiulets. Cristiano va reaccionar malament. Amb insults a la grada, negant amb el cap quan li castigaven l'error. El Madrid, immers en un mar de dubtes després d'un gener per oblidar, va voler tirar d'actitud per aixecar-se, però és inestable. Trobant a faltar figures clau en el seu joc, com Modric en la construcció o Carvajal i Marcelo als laterals, només els impulsos amb la pilota de Kovacic i la velocitat de Lucas Vázquez davant un superat Kevin apareixien com a arguments d'inici d'un Madrid que havia de sortir a morir després dels errors dels seus rivals en la jornada, però que mostrava la seva impotència.

La Reial Societat, ben estructurada en el camp, aprofitava la incertesa. Com qualsevol rival que trepitja al Bernabéu últimament, es va sentir dominador i amb la capacitat de fer mal. Va topar amb Keylor en una falta enverinada de Willian Jose, que segons més tard no trobava porta amb un cop de cap que desesperava la parròquia madridista. El seu equip tenia problemes en la construcció, amb Kroos visiblement cansat i només el rival xutava a porta. Canales tornava a provar la fiabilitat de Navas, mentre que a l'altra àrea no apareixien Benzema ni Cristiano. El Madrid no xutava a porta i l'únic acostament era un escorç de Lucas Vázquez amb rematada als núvols. Arribaven els xiulets Cristiano, la seva resposta a la grada i al camp. De les seves botes naixia una passada al desmarcatge de ruptura de Kovacic pel centre de la defensa rival. Va superar la sortida de Rulli amb facilitat, per baix, fent gol en el primer xut entre els tres pals.

El gol havia de restar nervis al Madrid per recuperar sensacions al contraatac davant la seva falta de futbol, però la Reial Societat va poder empatar. Un relliscada de Danilo quan corregia amb ímpetu el corrent de xiulades, va permetre avançar Juanmi, qui, després cop de taló de Oyarzabal, va acariciar l'escaire rival.

Havia d'arriscar l'equip d'Eusebio si volia reflectir el seu gust pel futbol en el marcador. Va avançar línies i va anar un car peatge al Bernabéu. Concedint espais convides el Madrid a deslligar la seva velocitat i de cop, els de Zidane, van trobar la millor fórmula per resoldre. Kovacic tancava la seva gran partit assistint a Ronaldo, que en carrera i amb temps per pensar enterrar la seva mala ratxa en els mà a mà associant-se a la calma. Va picar la pilota amb qualitat per superar Rulli i es va rescabalar del que viscut amb una gran celebració. Restaven 40 minuts d'incapacitat per a una Reial Societat que ja mai va inquietar Navas i amb vent a favor per al líder, que sense lluïments complia amb l'obligació de guanyar, per tornar a posar terra de per mig amb els seus rivals pel títol, en aprofitar els errors de Barcelona i Sevilla. Encara hi va haver temps perquè Morata es reivindiqués. El davanter del planter va marcar el tercer després d'una gran passada de Lucas Vázquez per ficar cullerada a un debat més a la casa del líder.