n el futbol, com en el sexe, és millor parlar-ne en fred per no dir bestieses. Després de milers i milers de debats sobre la famosa Pilota d'Or on es discutia sobre qui era el millor jugador del món, qui es mereixia el premi, i qui té més anys per endavant, he arribat a la conclusió que crec -personalment- que és la més encertada. La bellesa d'aquesta reflexió està en el fet que no ha canviat ni un pèl de quan intentava fer-la en calent. He entès que simplement quan algú parla de futbol i Messi no cal calcular els tempos per fer una opinió que s'apropi a la realitat, tot i que apropar-se a la realitat és complicat quan algú intenta parlar d'alguna cosa que no sap ben bé si és real o no. I això es el que em passa amb en Messi. Desviar l'atenció amb discursos i debats on s'intenta esbrinar qui és el millor, és la gran estratègia per amagar la veritat, i en aquest cas només n'hi ha una. Cristiano Ronaldo és un gran jugador, amb un físic potent, amb velocitat i molta força -seria equivocat negar-ho- totes aquestes coses que s'ha guanyat amb esforç, dia a dia. Però ni molt menys és el millor.
El millor del món és Leo Messi. I a diferència del jugador blanc, això seu és innat, una vocació. Si t'entrenes amb dedicació, podràs ser com Cristiano Ronaldo, però per ser com Messi, -a part d'entrenar-te- has de néixer, i això, és molt més complicat. Jo el que faig, mentre les tertúlies continuen parlant de bajanades, (de renovacions que se'n van, d'ofertes que arriben... ) és tornar a veure partits sencers amb jugades i regats no catalogats, gols de somni i faltes impossibles. Així és com gaudeixo. Esperant el cap de setmana per poder tornar a veure obres d'art que apareixen quan menys t'ho esperes.
Disfruto intentant entendre com una mirada tan tímida pot tenir una imaginació tan extravertida i crear moviments -amb els peus i amb el cos- que fins fa poc ens pensàvem que eren impossibles de fer. Aquella il·lusió de tornar a cridar un gol que només ell pot fer, de sospirar fort en cada un dels dríblings acompanyats per un «olé» que criden -sorpresos- els espectadors del camp i que es filtra pels altaveus de la televisió. M'és igual si al Reial Madrid li toca el Wolsburg, el Nàpols o l'Olympiacos, m'és igual qui guanyi els premis individuals, fins i tot m'és igual guanyar la Lliga o la Lliga de Campions mentre pugui continuar veient sobre el camp Leo Messi.
Amb por de saber que algun dia tota aquesta màgia s'acabarà i que mai més la tornaré a veure. Aquell dia -quan s'acabi tot- ens adonarem que ells tenien un gran jugador, Pilota d'Or quatre vegades, però que nosaltres hem tingut i hem pogut disfrutar del millor jugador de la història, Leo Messi.
