La derrota de Carlos Gracia en les darreres eleccions de la Federació Espanyola d'Automobilisme ha acabat amb la presidència més llarga de l'esport estatal. Gracia havia arribat al càrrec fa trenta-dos anys, el 1984, bastant abans que arribessin als seus llocs Ángel Maria Villar en futbol o el també ja expresident Jose María Odriozola en atletisme. El final d'etapa de Carlos Gracia a la federació espanyola ha estat també el moment escollit per deixar els seus càrrecs pel gironí Xavier Olcina. «Tenia el compromís que plegaríem junts, feia temps que volia plegar però he aguantat fins a acabar amb ell per deixar-ho ara sense patir perquè tinc la comissió d'autocròs en marxa i amb un campionat d'Espanya amb set proves«, explica Olcina que s'aparta de la primera línia de l'automobilisme després de gairebé cinquanta anys com a pilot, organitzador de curses i, sobretot, dirigent federatiu. De fet, Olcina formava part de la federació espanyola d'automobilisme, sempre a la comissió d'Off Road (l'autocròs n'és la disciplina més coneguda), des de sis d'abans de l'arribada de Carlos Gracia a la presidència. Xavier Olcina també va formar part de la federació internacional, sempre en el món de l'Off Road, en una primer etapa amb Jean-Marie Balestre (1985/1990), i en una segona (1999/2012) amb Max Mosley i Jean Todt de presidents.

Vinculat professionalment al món de les assegurances, Olcina va combinar sempre la seva feina amb les reunions a Madrid i París alimentant una passió pel món dels cotxes, heretada del seu avi, que el va portar a convertir-se en pilot de ral·lis a la dècada dels seixanta. «L'automobilisme és, segurament, l'esport que més ha evolucionat des dels anys en què jo vaig començar a pilotar fins ara. Evolució tecnològica, seguretat, organització de curses...», explica Olcina que, després de competir amb diferents ral·lis catalans, va ser president de l'Escuderia Girona que va impulsar, o ajudar a organitzar, proves com el Ral·li Girona, Ral·li Empordà i proves de l'anomenat «Popcròs». Com la que va fer Citröen a Platja d'Aro el 1976, que seria un precursor de l'autocròs, disciplina a la qual Xavier Olcina ha dedicat la major part de la seva trajectòria en el món federatiu. «El mèrit de la introducció de l'autocròs a Catalunya va ser de l'escuderia Sellabona de les Planes, amb en Lluís Sellabona, que va ser campió d'Espanya el 1978, que n'havien vist curses a França i ens van demanar ajudar per organitzar-ne», apunta Olcina que, lamenta que tot i que el cassanenc Joan Enric de Maria és l'actual campió d'Espanya, a Girona no hi ha avui dia cap circuit d'autocròs. «En vam tenir set: Les Planes, Sils, Llagostera, la Jonquera, Besalú, Lloret i Vidreres; i ara no n'hi cap. A Catalunya l'afició s'ha desplaçat cap a la zona de Lleida; mentre que a la resta d'Espanya els principals circuits són al nord: a Miranda, a Burgos, a Galícia...», detalla un Olcina que està convençut que «fer un circuit és relativament senzill, és més fàcil que fer un ral·li de carretera o una pujada, com la que es va tornar a celebrar fa poc a Els Àngels o la que havíem fet a Sant Pere de Rodes en l'època de l'Escuderia Girona, perquè a l'asfalt es necessita tallar carreteres, tenir molt voluntaris per controlar el públic...».

Aquell primer contacte de Xavier Olcina amb l'autocròs quan encara estava a l'Escuderia Girona, per ajudar la gent de Les Planes a organitzar les primeres curses, es va tornar en permanent quan, ja com a delegat territorial de la Federació Catalana, Olcina va entrar a l'espanyola per a l'organització al circuit de Les Planes del campionat d'Espanya d'autocròs el 1979. «I fins ara no he sortit de l'Espanyola...», diu l'exfederatiu que, abans que l'afició derivés cap a Mollerussa i Lleida a principi dels anys noranta, va veure com les Planes, Sils o Llagostera acollien campionats d'Espanya i d'Europa.

«Aquell treball a escala provincial de principis dels anys vuitanta», és un dels aspectes de què més orgullós se sent Xavier Olcina a l'hora de valorar la seva trajectòria junt amb el moment actual en què deixa l'autocròs estatal: «Hi ha un campionat d'Espanya molt sòlid, amb organitzacions molt vàlides i grans circuits on els pilots se senten molt còmodes», relata Olcina, que destaca el gran treball «per avançar en seguretat, ens hem vist obligats a dir que no a molta gent, fent-me un fart de visitar circuits per explicar el que havíem de fer si volien tenir una prova del Campionat d'Espanya». A l'altra cara de la moneda, Olcina plega de la Federació Espanyola amb la recança de no haver pogut instaurar un campionat d'Espanya de ral·licròs, una modalitat que combina asfalta i terra, que té molt ganxó mediàtic en diferents països europeus. «Hi ha un campionat del món amb molt seguiment, una prova és a Montmeló on fan un variant de terra dins del mateix circuit de Fórmula-1, però a Espanya encara no s'ha pogut fer el campionat tot i que que a Alcanyís, Miranda de Ebro i algun lloc més es podria fer».

Xavier Olcina ja ha deixat els seus càrrecs federatius, la Catalana li va fer un homenatge fa poc, però, de moment, mantindrà un any més la llicència d'oficial: «Per motius sentimentals bàsicament, perquè em vaig treure la llicència de pilot el 1968 i vull arribar als cinquanta anys en actiu i això es compliria l'any que ve».