«Volem reformar les pistes de Palau amb l'ajuda de les administracions»

Una de ben clara: seguir sent molt curosos en l'aspecte econòmic, que és la base que ens deixa fer la resta. Per tant, continuar amb la contenció de la despesa, buscar recursos aliens... sense oblidar la qualitat del servei que donem als socis i als esportistes. També ens hem de començar a plantejar la reforma de diverses instal·lacions nostres que així ho requereixen.

Quins serien aquests espais?

Hem de donar una resposta al manteniment de la pista d'atletisme de Palau. La secció està en un magnífic moment, amb més de 200 atletes competint, i la instal·lació, per tant, està a ple rendiment. Però pensem que pot tenir més recorregut. Haurem de demanar el concurs, l'ajuda, de les administracions per fer una reforma en profunditat. Nosaltres som un club públic, sense afany de lucre. Distingeixo tres tipus d'instal·lacions esportives a Catalunya, les públiques, les privades, i les socials. La nostra vocació és social. No tenim accionistes ni repartim beneficis entre els socis, ho revertim a la societat. Estem fent un esport base i amateur, des de fa molts anys, que creix, o sigui que malament no ho devem fer. Si aquesta gent no fa esport a casa nostra ho hauria de fer en una instal·lació de titularitat pública. Per això necessitem l'ajuda de les administracions per posar al dia els equipaments.

Quin pressupost els caldria?

Ho estem treballant, no està tancat. Però no és només la reforma de la pista d'atletisme, també caldria treballar en la coberta de la piscina de 50metres de Sant Ponç, arreglar les pistes de tennis, i a Sant Narcís, s'hauria d'intervenir al pavelló Lluís Bachs per actuar sobre el parquet. Aquestes serien les reformes més urgents. I a mitjà termini caldrà buscar solucions a la demanda que tenim de gent que vol venir a fer esport i no tenim més espais. Ens hem de plantejar com habilitem casa nostra per a totes aquestes persones. I a banda cal tenir una oferta molt diversa d'activitats per donar resposta a tothom en matèria esportiva, cultural i social.

Com ha canviat el GEiEG des que va entrar a la junta l'any 2000 fins el 2017 en què l'han reelegit president?

La filosofia no ha canviat. La gent que hi hem estat treballant i hi treballem pensem que tenim uns valors i uns principis que s'han de conservar. Hi ha encara també un valor important de voluntariat que ajuda a tirar endavant les activitats. Aquest voluntariat és bo perquè dóna el valor afegit de l'estima a la marca GEiEG. Ara, també és veritat que tenim una massa important de socis que creuen en el projecte, han sigut socis de tota la vida, i continuen pagant el carnet perquè saben que estant a ajudant a un projecte molt gironí. Tampoc no es pot amagar que hi ha qui vol acció/reacció: busquen un servei i s'hi apunten, i quan no el necessiten, el deixen.

Després de gairebé dues dècades a la directiva del GEiEG, quina és la motivació per tornar a optar a la presidència?

La motivació i la il·lusió que ens mouen són aquells que li deia al principi, l'esport base, amateur, la formació de persones, la tasca social... tot això que fa el GEiEG per la societat. Si això està vigent, el club tirarà endavant, no tindrà fi. Ara, si mai perd aquest caliu, deixarà de ser el GEiEG, perdrà la seva gràcia. Si el GEiEG ha de ser una entitat purament prestadora de serveis, professionalitzada al 100%, perdria la gràcia.

Li ha costat trobar gent que volgués acompanyar-lo a la nova junta directiva?

Som setze membres i dues terceres parts, repeteixen de l'anterior. És just que la gent que hi ha dedicat moltes hores al club i s'hi ha deixat la pell pugui continuar en el projecte, si ho vol. També hem renovat la junta amb gent nova, professional del seu àmbit però que coneix perfectament la casa. Un club com el GEiEG és molt complex. Som 22 seccions i 2.000 esportistes federats competint cada cap de setmana. Però a més a més en tenim 3.500 que cada setmana practiquen el que denominem esport social, participant a les lliguetes de pàdel o de futbol 7 o que va al gimnàs a fer activitats diverses.

El Bordils, referent de l'handbol i el vòlei, no ha trobat ningú que volgués ser president i ha creat una gestora. Li sorprèn?

No, no em sorprèn. Cada vegada és més difícil trobar persones disposades a liderar els clubs. I no ens equivoquem, no som superhomes, som gent ben normal, amb molts defectes i alguna virtut. Ara és més complicat per l'alt grau de responsabilitat de les persones que ens dediquem a dirigir clubs sense ànim de lucre. Cada cop la cosa està més controlada i legislada, i em sembla perfecte, però com li deia, el grau de responsabilitat que ens demanen als directius de les entitats és altíssim. I això fa que la gent digui que hi pot dedicar moltes hores, però que no s'hi posa a davant perquè no vol respondre, fins i tot a algun cop, amb el seu patrimoni o el seu nom. A part ara has de dedicar moltes hores a buscar recursos aliens i això als clubs cansa molt.

Han avançat en la preparació dels actes del Centenari?

Durant l'any passat vam fer alguns contactes però no vaig voler anar més endavant perquè s'havien de convocar eleccions i no volia hipotecar una futura junta que fos diferent a la meva. Ara, un cop haguem aterrat amb el nou equip de gestió, ens hi posarem. Hem de fer una comissió que coordini tot això i veure quins actes s'han de fer.

Què proposaran?

Volem fer coses espaiades en el temps. Hi haurà d'haver una data important, d'inici o finalització de la celebració, però durant tot l'any caldrà anar fent activitats esportives, socials, i posar a l'abast de tothom la història del GEiEG, per exemple, amb un llibre.

El mandat que ara comença és de sis anys. El complirà?

Sí, aquesta és la idea. Venim de sis anys molt complicats pel tema econòmic i on l'únic objectiu era ser viables. Ara ja fa dos anys que els nostres exercicis econòmics donen resultat positiu i ara hem d'entrar en la reforma de les instal·lacions amb l'ajuda de les administracions.