Final del partit. Abans d´anar cap a dins del vestidor, Rosó Buch i Haley Peters s´entretenen uns moments amb una aficionada que els ha portat un pastís de xocolata amb les inicials «RP». Des del cos tècnic, però, els insisteixen a anar cap a dins. Èric Surís vol deixar un parell de detalls clars a plantilla. «He trigat una mica a sortir perquè estava fent veure a l´equip que, en aquesta lliga, si et deixes anar i jugues sense tensió, tots els equips et poden crear problemes», explica després, en la roda de premsa, Surís recordant que, jugant contra el cuer, i després d´arribar al descans guanyant de vint punts (46-26), havia hagut de demanar un temps mort per despertar de la becaina a unes jugadores que, desconcertades per un arbitratge estrany i oblidant-se de jugar en equip davant l´evidència del resultat, ja només guanyava de set punts a manca de vuit minuts per acabar el partit. Després del temps d´Èric Surís van arribar un triple de Leo Rodríguez i un parell d´atacs amb criteri, entrant pilotes interiors a Coulibaly, i el partit va tornar a entrar en aquell camí de tranquil·litat del que no hauria d´haver sortit veient la clara diferència entre l´Uni i un Gran Canària on només van destacar el talent de Harris i els quilos de la germana petita de Coulibaly, Mariam. Al final 72-58 i, amb el partit acabat, l´Uni ja va poder començar a pensar en la setmana més apassionant de la temporada: dimecres visita Fontajau l´Agü Spor en Eurocup i dissabte comença la Copa. De fet, algunes feia estona que pensaven en aquests partits i no el d´ahir.
Amber Holt és una veterana nord-americana amb cinc temporades d´experiència a la WNBA i experiència a la més ben que pagada lliga de Corea. Va fitxar pel Gran Canària fa unes setmanes i, tot i que ha ajudat a millorar els resultats del Gran Canària, ahir va demostrar que el seu estat de forma, i el seu pes, estan lluny del que havien estat fa uns anys. Haley Peters va abusar de la seva defensa (sic) en un primer quart on l´Spar Citylift Girona va allunyar dels seus pensaments els partits de la setmana vinent i es va dedicar a jugar a bàsquet. Amb un domini del rebot exagerat, 11-2, Alminaite col·locant els tres primers taps dels cinc que faria en el partit, i Peters anotant nou dels primers quinze punts locals, el partit va quedar més que ben encarrilat en el primer quart (23-13). L´Uni jugava realment bé i, a l´altre costat de la pista, només Brenae Harris ensenyava una mica de talent en atac. La resta molt fluixes i, amb Èric Surís repartint els minuts (amb l´única excepció d´Ainhoa López, cada dia més fora de la rotació), les gironines ja guanyaven de vint punts al descans (46-26).
Guanyant amb comoditat, i sense rebre cap resposta del rival, mantenir la concentració fins al final era gairebé utòpic. «Tots som humans», que reconeixia Surís al final del partit. Les gironines es varen anar deixant anar, van començar a sovintejar els tirs en la primera pilota que arribava a les mans de jugadores com Ibekwe o Peters i la tensió sobre el parquet anava cada cop a menys. També en els àrbitres, amb l´experimentat Sánchez Ardid passant de xiular poc a treure la pols a xiulet i, per bé que la grega podria haver estat una mica menys innocent, a expulsar Artemis Spanou per dues faltes antiesportives. L´eliminació d´Spanou, amb dues antiesportives has d´anar al vestidor i no et pots quedar a la banqueta, va encendre el públic i Sánchez Ardiz va «respondre» amb un arbitratge més meticulós. Sense tensió en les jugadores de l´Uni, només va faltar la desorientació provocada pel canvi de criteri arbitral, perquè el joc de les gironines fos cada cop menys pensat. Poques pilotes interiors i molts tirs ràpids en els primers segons de possessió. Sense fer res de l´altre món, el Gran Canària es va posar a set punts (57-50). Faltaven vuit minuts per acabar el partit i Èric Surís va demanar temps mort. Toc d´atenció i resposta immediata. Tres atacs jugats amb una mica de cap, entrant pilotes a sota cistella a Coulibaly, varen acabar amb un triple de Leo Rodríguez i dos bàsquets de la gran de les germanes. Si l´Uni juga, el Gran Canària no té capacitat de resposta.
