El president de l´Unié, fa anys que repeteix que el club ha d´anar fent passes endavant per créixer i, a poc a poc, convertir-se en un referent del bàsquet europeu. Però, tocant de peus a terra, a Girona es necessitaria l'aparició d'un mecenes disposat a posar molts diners sobre la taula per aspirar a fitxar un cinc inicial com amb el que l'AGÜ Spor va alinear en el partit d´ahir.
I aquest és l'enorme mèrit d'un Uni que, sobre la pista, oblidant-se de currículums i de les quantitats de zeros en les nòmines de cada mes, va ser capaç de guanyar-se la possibilitat d'anar dimecres vinent a Turquia pensant que és possible deixar fora de l´Eurocup un equip que té Chelsea Gray, Anna Wauters i Tanisha Wright.
I tampoc es pot dir que les turques «passessin de tot» ahir. D'acord, el seu joc col·lectiu és un petit desastre, amb un tècnic que protesta més que no pas dirigeix, però la històrica pivot belga va demostrar per què ha estat més d'una dècada i mitja dominant el bàsquet europeu. I la resta -Wright, Gray, Sanders, Dubjlevic...- van intentar-ho. Van voler solucionar la papereta en el darrer quart. Però afegir un grapat de minuts de tensió defensiva a l'innegable talent ofensiu no són suficients arguments, o com a mínim ahir no, per derrotar un Uni Girona que, a tres dies de la Copa, va ensenyar a tothom la seva millor versió per aconseguir una victòria de prestigi a Europa (71-63).
Sense Coulibaly ni tampoc ja Silva, Kristina Alminaite va fer el seu millor partit de la temporada just el dia que tenia al davant una icona com Ann Wauters. Una inacabable belga de 36 anys que ha guanyat quatre Eurolligues i 9 lligues en cinc països diferents. Wauters va ser la millor del seu equip ahir, com gairebé sempre en la seva carrera, pel que fa ella mateixa i pel que permet fer a les seves companyes d'equip, però encara ara es deu estar preguntant qui era aquella escardalenca lituana que es va atrevir a agafar-li un grapat de rebots ofensius.
En canvi, Chelsea Gray no va necessitar preguntar-se qui era veterana base que li va amargar el seu retorn a Girona. Coneix bé Noe Jordana i la seva capacitat de defensar més enllà del físic que tinguis. Per a qui no veiés el partit, i ahir hi havia massa poca gent a Fontajau, les estadístiques reflecteixen que ahir no va fer ni un sol punt, però amaguen el gran partit que va fer Jordana.
Com el que, un dia més, va fer Leo Rodríguez, apareixent quan més calia: com els cinc punts seguits del principi del darrer quart. O Ify Ibekwe que, amb el seu nou agent veient el partit en el pavelló, va deixar clar que si als hiverns juga a Girona, i no en un bon equip d'Eurolliga; i els estius en una lliga menor d'Austràlia, i no a la WNBA, és més perquè a ella ja li està bé així que no pas pel seu talent.
Ahir, però, ni a Ibekwe ni encara menys a Haley Peters, els era igual fer un partit més o menys acceptable. Era el dia. I se les va veure des d'un primer moment. Peters i Ibekwe varen buscar amb voracitat la cistella contrària en els primers minuts del partit.
L'AGÜ Spor anava fent
Mentre les jugadores de l'AGÜ Spor anaven fent, alternant una defensa individual poc exigent amb minuts de zona, l'Uni tenia ganes de córrer, d'anotar i de menjar-se el partit. Un triple de Leo Rodríguez contra la zona turca va permetre a l'Uni arribar al final del primer quart guanyant de nou punts (21-12) i, encara que uns bons minuts de Wauters van permetre a les turques equilibrar el marcador en els primers minuts del segon (22-22), l'equip d'Èric Surís va tornar a estirar el marcador amb tres minuts de joc per emmarcar. Un triple de Rosó Buch i un gran contracop de l'Uni acabat per Spanou varen obligar el tècnic turc, Ayhan Avci, a demanar temps mort, veient que el seu equip perdia d'onze punts (33-22). Al descans, la renda en el marcador era semblant: 39-30.
El dubte era quan, Wauters a banda, la resta de les estrelles turques aconseguirien canviar de marxa. Cinc punts consecutius de Leo Rodríguez just després de la represa varen obrir un forat en el marcador més enllà dels deu punts de marge. Alminaite mantenia la cara davant Wauters i ni la tercera falta d'Ibekwe semblava un problema greu. Veient el panorama el tècnic visitant, Ayhan Avci, a qui tàcticament no se li veure res en tot el partit més enllà dels canvis a zona després de tir lliure, va optar per exagerar, encara més, les seves protestes. Es va guanyar una tècnica, i el seu equip perdia de 12 punts (52-40), però li va resultar prou bé.
Wauters i Wright, dues veteranes que sumen més de vint temporades a la WNBA, mantenien el seu equip viu i en el darrer quart, llavors sí, tot l'AGÜ Spor va defensar de veritat. Una estranya antiesportiva a Jordana i un triple de Gunay, l'únic de les turques en tot el partit, va provocar que s'arribés a un final de partit molt ajustat després d'un nou bàsquet de Wauters (66-63). Un bàsquet d'Alminaite, un impressionant triple d'Ibekwe a 47 segons del final (71-63) van obrir la porta a la victòria gironina i a un viatge il·lusionant a Turquia just després de la no menys il·lusionant Copa d'aquest cap de setmana.
