Tenia 56 anys quan ahir la seva vida va dir prou. Una malaltia va ser l´encarregada d´apagar del tot Xavier Fabregó; i vestir de dol el futbol gironí. Defensa (lateral en els seus inicis per passar després a fer de central) a la dècada dels vuitanta i noranta, va jugar a uns quants equips de la demarcació, a Tercera i Segona B, i va poder celebrar l´ascens a Segona A amb el Figueres (amb el Girona el 1992 se li va escapar en la promoció contra el Vila-real, Linense i Salamanca. L´Olot, el club de la seva ciutat natal, el va veure créixer; a Figueres i Girona va madurar, mentre que Vic i també Banyoles completen la seva carrera. Un currículum en el qual fins i tot s´hauria pogut sumar tot un FC Barcelona, equip pel qual va estar a punt de fitxar quan jugava a la Unió.

Entre l´Olot i el Sant Pere Màrtir, Fabregó es va anar formant, abans de donar el salt al primer equip del conjunt olotí. Allà s´hi va estar quatre temporades, des del 1979 fins al 1983. L´últim dels anys, a Tercera, va disputar una fase d´ascens a Segona B. Llavors va arribar l´hora de canviar d´aires i es va incorporar al Figueres, on va coincidir així amb l´inici de l´etapa gloriosa del conjunt empordanès. Allà, al camp del Far i sota les ordres d´il·lustres com Mané, Pepe Pinto i Jordi Gonzalvo, el defensa va debutar a Segona B compartint vestidor amb Pere Gratacós, Joan Duran, Javier Bayona, Paco Boix, Pitu Duran i Manolo Valle, d´entre molts altres. Tres anys a la categoria de bronze amb un final espectacular: l´ascens a Segona A.

També va jugar a Montilivi, defensant els colors del Girona. Hi va aterrar el 1988 i s´hi va estar quatre temporades, sota la presidència de Pere Ribas i amb Xavi Agustí a la banqueta. Va estar a Tercera i Segona B, jugant la famosa lligueta de promoció a Segona A (91-92) contra el Vila-real, Salamanca i Linense, en la qual l´equip no va aconseguir pujar, per ben poc. Allà va coincidir amb el porter Josep Soldevila, qui en té un molt bon record. «Era un futbolista molt ràpid, que havia començat fent de lateral perquè pujava molt bé la banda, i que després va passar a fer de lliure. Sempre estava ben col·locat i li costava un munt emprenyar-se, però de tant en tant ens en feia alguna. Si li treien targeta, és perquè l´havia feta grossa!», explica. El recorda també com «un deu com a persona, complidor» i a qui també «li encantava xerrar. Quan t´enxampava per explicar-te algun tema que li agradava, no et deixava estar», rememora amb nostàlgia. També amb Soldevila va coincidir al Banyoles, a mitjan dels anys noranta, tot aconseguint un ascens a Tercera.

Aquest diumenge Vilatenim guardarà un minut de silenci just abans que s´enfrontin dos dels seus antics equips: Figueres i Olot.