ue ahir Àlex Granell jugués el seu partit número 100 a la lliga amb la samarreta del Girona FC, i per tant acumuli 100 partits a Segona Divisió A, pot tenir, si se'm permet, un valor relatiu.
El que dona autèntic valor a la xifra rodona que ha complert el migcampista gironí és que ha acumulat 100 partits de 115 possibles.
Perdre's només quinze enfrontaments en dues temporades i mitja no està a l'abast de tots els jugadors que militen en aquesta categoria.
Té un especial valor el fet que en la temporada que va aterrar a Girona, provinent d'un conjunt que havia baixat a Tercera com era en aquell moment el Prat, jugués els 44 partits -play-off inclòs- que l'equip va disputar.
Igual de valuós que perdre's només sis dels 46 partits que l'equip va jugar la temporada passada, inclosa també la fase de promoció d'ascens.
I crec que el mateix valor té haver jugat enguany 16 dels 25 partits disputats fins ara, tenint en compte el pas endavant de qualitat que ha fet la plantilla quant a incorporacions i competència que té el gironí a la zona medul·lar de l'equip.
Granell podria haver complert 100 partits en cinc o sis anys i ningú li trauria el fet de ser centenari ni li podria rebaixar el mèrit d'haver-ho aconseguit. Fer-ho amb els seus números és haver-se colat al TOP-12 de ple dret i amb els màxims honors.
D'aquí a cinc partits atraparà Jordi Matalama, amb quinze més igualarà Juanlu Hens i els seus pròxim objectius en el rànquing de partits disputats de blanc-i-vermell a Segona A seran tres amics: Pere Pons (124), Eloi Amagat (126) i Richy (128).
I pel camí ens seguirà deixant gols de bella factura. Cinc la primera temporada, quatre en la segona i un en l'actual. En total 10, de moment.
