Molt conegut a Girona per la seva faceta professional com a fisioterapeuta, Ricard Gainza va ser un dels pivots més dominants que ha tingut el bàsquet gironí després de formar-se a la Salle Girona, competir a Divisió d'Honor amb Salle Bonanova, Hospitalet i Tenerife per tornar a Girona amb 25 anys i, combinant ja el bàsquet amb la fisioteràpia, jugar a Primera B amb el Sant Josep que acabava de pujar a la categoria amb Nando Heras d'entrenador i jugadors com Robert Mora, Carles i Santi Davesa, Joan Paulí o Joan Grabuleda. «Era un esportista brutal i una persona excepcional. Es podrien dir moltes coses sobre com era com a jugador, o de la professionalitat com a fisioterapeuta», recordava ahir Mora, que hi va coincidir al Sant Josep quan el pivot va tornar a Girona provinent del Náutico de Tenerife de Divisió d´Honor, en una imatge sobre Ricard Gainza que coincideix amb la que té Pep Pujols, actual delegat Territorial d'Esports i company seu en les dues temporades quan l'equip va tornar a pujar a Primera B: «Com a jugador tenia una imatge dura i seriosa, però era molt llest i honrat dins la pista. A fora no recordo mai cap discussió amb ell, era excepcional en el tracte i això ho va mantenir també com a fisioterapeuta». Mort ahir als 59 anys víctima d´una malaltia, Ricard Gainza serà acomiadat avui a les sis de la tarda al tanatori de Girona.

Amb més de dos metres, i uns 115 quilos, Ricard Gainza era un pivot que no s´havia vist mai a Girona. De molt jove, el bàsquet va fer que Gainza canviés de Salle, de la de Girona a la Bonanova, i amb els barcelonins es va estrenar a Divisió d´Honor després d´haver guanyat la medalla de bronze en l´Europeu júnior del 1976 a Santiago de Compostel·la al costat de jugadors com Epi, Romay, Solozábal o Iturriaga. «Amb els cinc o sis centímetres que li faltaven a les cames hauria estat un dels pivots més dominants del bàsquet espanyol», apuntava l'antic jugador i directiu del Sant Josep Jordi Juanhuix, que definia el Gainza jugador com «el pivot més gran que hi ha hagut mai en el bàsquet gironí. Un jugador molt llest que amb dos metres, quan no hi havia jugadors de dos metres aquí, era intel·ligent prop de cistella i tenia bona mà».

Després de La Salle Bonanova, Gainza va jugar a Divisió d´Honor amb l´Hospitalet i el Tenerife abans de tornar a Girona l´estiu del 1982. El llavors Sant Josep Girona Homs acabava de pujar a Primera B, i com ja havia fet abans amb altres gironins que jugaven fora (Davesa, Paulí o Mora), el president Paco Faure va repatriar Gainza. «No teníem diners per pagar jugadors, però els intentàvem ajudar buscant-los feina», recordava ahir Faure sobre un Ricard Gainza que va combinar sempre el bàsquet amb la fisioteràpia. «És un canvi de vida. El bàsquet seguirà sent molt important per a mi, però estava cremat de jugar en clubs mancats de professionalitat», explicava el mateix pivot a Los Sitios en el dia del seu primer entrenament a les ordres del tècnic Nando Heras. Aquell Sant Josep només aguantaria una temporada a Primera B, i la següent renunciaria a tornar-hi a pujar després de quedar campió de Segona, però Gainza encara jugaria una temporada més a Primera Divisió quan els gironins, ja com a Valvi, van tornar-hi el 1986. Era el curs de l´arribada dels primers americans (el fugaç Batman Holmes, Woise Winters i Gigg Sims); i el darrer any al club gironí d´un Ricard Gainza que encara jugaria un temps més al Salt.