Una estona abans de començar el partit la confirmació que Ify Ibekwe no es veia en cor de jugar per una regirada al turmell que arrossega des de fa més d'una setmana s'afegia al poc ambient que, entre la pedregada de la tarda i la coincidència amb el pont de Setmana Santa, es preveia que hi hauria a Fontajau. Els més pessimistes començaven a ensenyar la poteta: «que si ja tornen lesionades pel play-off com l'any passat», «que si l'Araski és un equip que lluita molt», «que si Alminaite no pot jugar i Rosó i Peters també han passat una setmana complicada. Res era mentida.
Però tampoc és menys cert que, encara que amb una rotació més curta, l'Spar Citylift Girona continua sent superior a l'Araski i liderades per la millor Noemí Jordana dels últims mesos, 7 triples i màxima anotadora del partit amb 21 punts sense jugar el darrer quart, les gironines varen passar per sobre de l'equip basc en el primer assalt de la semifinal (80-51). Dimecres vinent, aquest cop a Vitòria (21.00), l'Uni tindrà la primera oportunitat d'arribar a una final on, molt probablement, l'esperarà el Perfumerías Avenida. La repetició de la de l'any passat.
L'absència de l'explosiva aler nord-americana va obrir la porta del cinc titular a Helena Oma en una novetat que, qui més ho va agrair, va ser Noemí Jordana que, de cop, es va alliberar de la responsabilitat de perseguir ja d'inici l'esmunyedissa Roselis Silva. La base veneçolana li havia fet un estrip en la semifinal de Copa, i la veterana jugadora de l'Uni és una altra quan està menys exigida físicament. Si no s'ho repensa, Jordana deixarà el bàsquet d'aquí a poques setmanes, i, en el que serà un dels seus últims partits després de disset temporades a l'elit va fer ahir un petit clínic de tir.
El tercer triple de la base de Torelló ja va obrir el primer forat en el marcador abans d'acabar el primer quart, 23-12, on només l'encert de Tudanca permetia que l'Araski no hagués de tirar la tovallola. Contra un Uni més centrat que en la semifinal de Copa les basques no varen poder donar resposta a la superioritat de l'Uni apel·lant a la intensitat. Van competir poc i, de fet, per no fer, no van fer ni faltes: l'Uni només va tirar sis tirs lliures en tot el partit.
La superioritat de Coulibalu per dins era gran, tot i que la pivot de Mali tampoc passa pel seu millor moment físic, i quan l'Uni jugava amb cap l'Araski no hi tenia res a fer. És allò de la manta curta i la manta llarga. Si l'Araski provava de tancar-se prop de cistella, per aturar les pivots locals, no arribaven a tapar els tirs de Jordana i companyia. I, en canvi, si la pivot basca provava de fer l'ajuda en el bloc Coulibaly, o qui fos, rebia sola prop de cistella. El pas del minuts, la constatació que Buch i, sobretot, Peters havien oblidat els problemes físics i de salut d'aquesta setmana. Al descans, després de cinc punts seguits d'Artemis Spanou i quan Jordana ja portava cinc triples, l'Uni guanyava de 15 (42-27) i en la realitat el partit, però, estava més decantat.
El tercer quart va ser un autèntic suplici per a l'Araski. Jordana va fer un parell de triples. Coulibaly dominava per dins i Peters buscava la cistella amb voracitat. El problema, però, és que l'Araski se li feia de nit a l'hora anotar. Roselis Silva no va aparèixer i l'equip basc trobava a faltar més que mai els punts de la lesionada Roundtree. L'Uni va arribar a guanyar de 37 punts i Èric Surís va donar el partit per acabat.
El tècnic no va fer jugar Jordana en el darrer quart, va recuperar per als partits a Ainhoa López i es va acabar arribant al 80-51 final. Després del partit, la impagable afició de l'Araski encara saltava, animava a les seves jugadores i cantava un agosarat «dissabte vinent tornem a venir». I ho faran si dimecres l'Uni no acaba la feina liquidant l'eliminatòria en el segon partit de la semifinal a Vitòria. Amb l'abisme entre els dos equips que es va veure ahir ho hauria de fer.
