El Peralada es va resistir a servir en safata el títol de campió de Tercera a l'Olot i ahir, amb remuntada inclosa, va aconseguir guanyar el partit i situar-se a tres punts dels olotins, quan només en queden nou per disputar-se. Hèctor Simon avançava els de Calderé a la primera meitat però el segon temps els altempordanesos van capgirar el marcador per guanyar el derbi gironí.
La igualtat i l'ordre va regnar en el primer temps, però en els primers dos minuts, els dos equips van tenir la primera bona ocasió per avançar-se al marcador. Als pocs segons de començar, Marc Mas va estar a punt d'engaltar una pilota des de dins l'àrea i just després, però a l'altra porteria, Serrano va enviar una centrada xut que va sortir fora per poc. Aquesta primera embranzida va ser frenada per les defenses fins que va arribar el primer gol del partit (minut 14). Hèctor Simon engaltava un potent i col·locat xut des de la frontal que, després de tocar al pal i en Gianni, entrava en suspens a la porteria. Eufòria entre els 500 espectadors garrotxins desplaçats fins a Peralada. Una diana que, en aquell moment, decidia el campionat.
No obstant el gol d'Hèctor, el Peralada va créixer i va passar a dominar un partit que fins al moment estava sent molt igualat. El conjunt d'Arnau Sala, amb Carbó i Coro a la sala de màquines, va fer del xut des de la frontal la seva millor arma després de no completar amb èxit cap centrada lateral. Just després del gol visitant, ho provaven els dos millors jugadors locals, però els seus xuts marxaven desviats. La més clara del primer temps per als de l'Alt Empordà la va tenir Serrano, amb un xut des de fora l'àrea que va sortir a centímetres del pal defensat per Ginard. De l'Olot, molt poc en atac en els primers 45 minuts. Amb un Marc Mas més aviat desaparegut en el seu retorn a Peralada, eren Uri Santos i Tito els que buscaven algun contraatac per ampliar el seu avantatge. No va ser així i no van xutar més entre els tres pals al primer temps. Els de Calderé, amb avantatge al marcador, preferien guardar la seva porteria i amb una molt bona defensa van aconseguir que els xampanyers empatessin abans del descans.
A la segona meitat, el Peralada havia de fer un pas endavant per anar a buscar, com a mínim, l'empat, i Arnau Sala va donar entrada a un davanter referència com és Ernest Forgas en substitució de Cesc Clotet, menys elèctric per la banda que en altres partits. El pas que segurament havia demanat el tècnic al descans ho va plasmar l'equip sobre el terreny de joc. Els primers minuts del segon temps van ser de domini total i absolut dels peraladencs, que tenien a l'Olot tancat al seu propi camp i fiant les seves opcions de marcar el segon gol en contraatacs o accions individuals d'homes com Marc Mas.
No cessava el domini local. El Peralada tenia tancat a un Olot que amb prou feines passava el mig del camp quan encara quedava mitja hora per al final de l'enfrontament. La bona defensa dels de Calderé feia que els locals tampoc tinguéssin clares ocasions per empatar, tot i que eren els dominadors del partit. Fins que va aparèixer Álamo, que havia entrat al segon temps per Serrano, per empatar el partit. El jugador del planter del Girona va fer un autèntic golàs. Potentíssim xut des de fora l'àrea que netejava les teranyines de l'escaire de la porteria per posar la igualada el marcador al minut 65 de partit, i tornava a deixar el deri gironí amb tot per decidir.
L'Olot no es trobava còmode sobre el terreny de joc i Calderé va buscar canviar la dinàmica del seu equip amb l'entrada de Dembo. El temps corria per tots dos i els xampanyers, conscients que havien d'anar a per la victòria, van buscar trencar el partit amb un joc més directe. Fruit d'això, a deu minuts pel final, Djak Traoré ho va provar des de lluny, però el seu xut el va atrapar sense excessives dificultats el mallorquí Ginard.
Ernest Forgas decideix en l'afegit
Tensió final. L'Olot va buscar en els darrers minuts de l'enfrontament el gol que els donés el campionat. En un descontrol final per part dels dos equips, però, eren els locals els que tenien més arribada a l'àrea rival, encara que els costava acabar les jugades amb ocasions clares de gol. A l'altra banda, els de Calderé no aprofitaven els contraatacs després de fallar en la última passada. Ja en els sis minuts d'afegit que va decretar l'àrbitre, el Peralada va morir a l'àrea rival. Amb Vallho gairebé de davanter centre buscant despenjar les pilotes, en una d'elles, va forçar un córner que va ser definitiu pels interessos locals i fatal pels garrotxins. Al minut 92, Forgas va rematar amb el cap una pilota que venia d'un servei de cantonada per marcar el segon gol i deixar els tres punts a casa, a més de mantenir viu el somni del filial del Girona d'atrapar a l'Olot i lluitar fins al final pel campionat de lliga.
