No va poder ser. El denominat I nfierno Azul del Würzburg continua aclaparant l'Uni, però, passades les hores, la decepcio d'ahir a Salamanca acabarà deixant pas a una anàlisi més pausada sobre la temporada de l'Uni. Subcampió de Lliga i de Copa i vuitens de final de l'Eurocup és un balanç que deixa la frustració d'acabar el curs sense cap títol. I aquí hi ha la gran pregunta: L'Uni està obligat a guanyar algun títol? No, de moment, no. Guanyar la lliga a Salamanca hauria estat una proesa i no haver tocat al cel al Würzburg no pot amagar el bon bàsquet de l'equip en molts moments de la temporada, amb mitjanes de més de 75 punts que han portat molta gent a Fontajau, i que només s'ha acabat sent superat per l'enorme potencial de l'Avenida (Lliga i Copa) i per la constel·lació d'estrelles que era l'AGÜ Spor (Eurocup). Dos equips amb molts més recursos. O, en altres paraules, dos clubs amb molts més diners.
Econòmicament parlant, l'Uni no és l'Avenida. De diners no en sobren mai i, amb la directiva sent molt curosos a l'hora de generar possibles forats, les plantilles es defineixen quan està ben clar el pressupost i, en segon terme, definida, en el cas que sigui possible, quina competició europea es jugarà. Així, per exemple, mentre abans de jugar la final l'Avenida va anunciar les renovacions de Miguel Ángel Ortega i de jugadores com Sílvia Domínguez, Elonu o Givens; l'Uni no ha fet públic cap moviment. Ara, però, un cop superada la final el club gironí posarà fil a l'agulla per tancar la continuïtat d'Èric Surís, determinar a quantes jugadores es vol, i pot, renovar i enllestir algunes incorporacions que estan més o menys encaminades. Tot això sense deixar de mirar de reüll a Europa on, per mèrits esportius, l'Uni té plaça per a l'Eurolliga com a subcampió de la lliga espanyola tot i que el club té gairebé decidit renunciar-hi i tornar a jugar l'Eurocup on aquest any s'ha trobat més còmode. Tant en l'aspecte esportiu com en l'econòmic.
Els mèrits de Surís per continuar a la banqueta de l'Spar Citylift Girona són indiscutibles. Més enllà de la derrota d'ahir en el tercer partit de la final, la primera temporada del tècnic gironí en el bàsquet professional acabava amb molt bona nota. L'aposta per Surís comportava pensar en una banqueta estable després de dues temporades de canvis (Ramon Jordana, Iñíguez, Ortega i Xavi Fernández); i, després d'una sola temporada, el jove tècnic gironí s'ha guanyat a pols que ningú es pugui qüestionar la seva continuïtat. I, sempre dins dels paràmetres poc espectaculars del club, amb una millora de les condicions econòmiques de debutant que va firmar el passat estiu.
Números en mà i abans de jugar la final d'ahir, amb vint-i-una victòries en lliga regular, finalista de Copa i arribant fins a vuitens de final de l'Eurocup la temporada de Surís ja era la segona millor de la història de l'Uni. Guanyant la lliga al Würzburg hauria estat la millor. Més de 21 victòries en una lliga regular només s'havien aconseguit la temporada 2014/15, quan entre Ramon Jordana i Roberto Iñíguez en van sumar 23. Això sí, aquella temporada, ni en cap de les d'Anna Caula (el millor balanç en lliga regular de l'ara diputada va ser un 15/5 per acabar tercer l'any 2013), l'equip gironí no va haver de combinar Lliga i Eurocup com enguany ni, tampoc, va ser capaç de jugar la final de Copa.
