Un hat-trick de Cristiano Ronaldo acostava anit el Reial Madrid al somni de reeditar la victòria a la final de Cardiff, convertit-se en la bèstia negra europea d'un Atlètic de Madrid que va arriscar a la recerca d'un gol i que va acabar rebent un dur càstig (3-0) que només podria aixecar una gesta històrica.

Protagonistes de dues de les tres últimes finals continentals, Reial Madrid i Atlètic es van veure les cares en un duel que aquesta vegada no van decidir els petits detalls. Els de Zidane van desencadenar el seu millor futbol amb un moviment tàctic clau: la presència d'un quart migcampista gràcies a la lesió de Bale.

Mai la baixa d'una estrella li havia vingut tan bé a un equip. Va permetre donar pas a la fantasia d'Isco, el millor soci de Modric, per gaudir amb la pilota i imposar un criteri en el joc més associatiu del curs. El Reial Madrid es convertia en un corró que exigia l'Atlètic treure a la llum la seva millor versió. Valent Simeone, el seu equip va sortir a pressionar a dalt, amb línies avançades però condicionat per les seves baixes al lateral dret. El tècnic deia a la prèvia que tenia «clar» el seu substitu, però Lucas, a cama canviada, no va estar a l'alçada. Marcelo i Cristiano no van tenir pietat en aquell costat.

Zidane va convidar els seus jugadors a pensar que només existia el duel d'anada i amb aquesta mentalitat van sortir per enderrocar les línies unides del seu rival. La pilota no li durava l'Atlètic i era jugada sempre amb criteri per un Reial Madrid que elaborava el seu futbol amb paciència fins a trobar vies d'atac. Cristiano avisava amb un xut llunyà i el primer desequilibri el generava Carvajal. La seva paret amb Modric la va culminar amb un potent xut ras que va treure Oblak com va poder abans de veure com Benzema no afinava amb l'exterior del peu en el xut de la pilota morta.

Es complien 8 minuts i Lucas ja havia comès dues faltes sobre Cristiano, que el buscava amb insistència, amb més mobilitat que mai en atac. D'una falta evitable de l'improvisat lateral va arribar el primer gol. Va donar pas a pilotes penjades des dels costats i en una segona jugada, davant la centrada d'una pilota mossegada de Casemiro, es va trobar el cap de Cristiano que, avançant-se a Savic, va estendre el seu dolç moment golejador a Europa per fer l'1-0.

Eren minuts claus en l'eliminatòria. Amb els de Zidane llançats a buscar segon i l'Atlètic buscant solucions, amb la necessitat que apareguessin les seves bandes per evitar les contínues perdudes per la zona central on emergia la figura de Casemiro. Era un derbi més obert del que és habitual i amb un protagonista que mai falta a la cita: Oblak es lluïa a un cop de cap de Varane després d'un córner de Kroos. Isco també provava l'eslovè. El Bernabéu era una olla pressió gaudint d'un equip que es transforma quan juga la Lliga de Campions.

Necessitava generar una acció de perill l'Atlètic per aixecar-se. Li va arribar d'un esforç defensiu de Benzema que va deixar la pilota morta per la passada a l'espai a la desmarcada de Gameiro. La rapidesa de Keylor Navas en la seva sortida va ser clau per evitar l'empat.

Es tancava el primer acte quan va arribar la lesió de Dani Carvajal. Estrebada muscular i cap als vestidors abans d'hora. Danilo a la grada; pel que Nacho es convertia en la solució d'urgència.

L'Atlètic arrisca, Cristiano remata

Si l'Atlètic volia ser a la final de Cardiff havia de demostrar més. Feia un pas endavant en personalitat a la represa, però sense cap premi i un duríssim càstig. Va arriscar Simeone i va anar a buscar el partit. Volia un gol i assumia el risc de donar metres per córrer al Reial Madrid. No plasmava en ocasions el domini seu equip però l'escenari del matx havia canviat.

Les contínues faltes enlletgien l'espectacle. Amb els matalassers demanant l'expulsió d'Isco per una entrada per baix a Koke que va ser castigada amb groga. Carrasco mesurava sense èxit la velocitat de Nacho i l'entrada de Fernando Torres i Gaitán eren intents de trobar un gol clau però Keylor va ser un espectador més. Ni una parada.

Benzema perdonava un contracop però el seu moment arribava als 73 minuts, quan va buscar Cristiano Ronaldo, que va exhibir la seva cara de matador. Control i de dreta a la xarxa. El 2-0 era un cop clau a la semifinal. No era l'últim, amb el Bernabéu en ebullició; en aquell instant va arribar el moment de Lucas Vázquez. Va desbordar i va assistir perquè Cristiano tanqués una nova nit màgica amb un triplet que posa el Reial Madrid a un pas de la final, del somni de ser el primer equip que reedita títol; i l'Atlètic a la vora de col·leccionar un nou disgust consecutiu europeu davant el seu etern rival.