Quim Pou: «Mai no ha perillat la continuïtat del Bordils»

Algunes persones de l'antiga junta. Van parlar amb mi i em van convèncer que jo era la perspona ideal per agafar el relleu i seguir tirant el club endavant. No l'única, eh? que quedi molt clar. Això és un equip. Dins del grup de les persones que m'ho van plantejar n'hi ha que segueixen a la nova junta.

Per què la directiva és de cinc membres (el nombre mínim) i no de vint, incloent-hi els que ara col·laboren externament?

Som cinc membres oficials perquè cinc és el número mínim que exigeix la Llei de l'Esport. És complicat que la gent vulgui posar la seva firma... i per això quan en vam trobar cinc que hi estaven disposats ja ens vam donar per satisfets. Però això no vol dir que aquests cinc siguem el nucli dur, ni res. Ens organitzarem per grups de treball i tothom farà la seva feina. La part esportiva de l'handbol treballarà pel seu costat, la part esportiva del vòlei, també, i després hi ha aspectes més transversals, de gestió global del club, com és l'àrea econòmica.

Per qui no el conegui... qui és Quim Pou?

Tinc 47 anys i soc enginyer agrònom, per això quan parlo molts cops em surten moltes metàfores del món agrícola, que és el que he mamat des de petit. Esportivament vaig jugar a handbol amb el Bordils. Era bastant limitat. Ara estan de moda els centrals defensius, i jo n'era un d'aquests quan encara a Girona aquesta figura no existia. La meva etapa sènior la vaig fer com un especialista defensiu.

Quan va decidir que assumia el repte de presidir el club?

La decisió es va madurant. No hi ha una data concreta en què dius que sí. A mesura que vas convencent més gent, te'n vas fent la idea. És més fàcil convèncer la gent quan ja hi ha algú que s'ha tirat abans a la piscina, quan el primer pas ja està fet. El club ha crescut, però seguim estant en un poble petit. De fet, aquest creixement fa que ens arribi també gent d'altres municipis, que també estan interessats en el dia a dia del Bordils. No som una junta tancada, comptem amb tothom.

Nova junta, i caldrà buscar nous entrenadors per als equips d'handbol i vòlei... s'ha acabat un cicle al Bordils?

No, no. Aquí el que passa és que ha coincidit que s'han de buscar aquestes dues figures per a les banquetes dels dos principals equips ara que hi ha un canvi de junta. Però no crec que això sigui cap fi de cicle. L'estructura de club hi és en tant que tenim segons entrenadors, fisioterapeutes, recuperadors, jugadors... ara falta trobar la figura d'entrenador que millor s'adapti al que el Bordils necessita. Això del final de cicle es va posar de moda al Barça, però no ho veig aplicable aquí. Fixi's que cada any en l'equip d'handbol hi ha hagut les baixes d'un o dos referents i hem tornat a mantenir la categoria, tot i això. Van marxar Canyigueral i Nonó a l'Asobal, Esteve Ferrer a França... i l'equip s'ha reinventat.

Ha arribat a perillar la continuïtat del Bordils després que a les primeres eleccions no s'hi presentés ningú?

No, en absolut. Si ara no hagués sortit ningú la junta gestora hauria seguit operant. Un tant per cent de la junta anterior havia decidit plegar, cadascú pels seus motius, però no va ser una cosa en bloc. De fet, hi ha una part dels directius precedents que segueixen, com en Joan Martín, que estava amb en Ferran Cassú i que presidia fins ara la gestora. Però n'hi ha més, en Josep Puig, la Txell González, en Xevi Comas, que continua a l'àrea esportiva d'handbol. I, és clar, aquestes coses, per muntar-les, volen temps.

Com és que els va costar tant, però, trobar un relleu a la junta sortint?

Aquí no es cobra i hi ha una responsabilitat de fer la feina ben feta, que els nanos puguin competir al màxim nivell esportiu, allà on s'ho hagin guanyat a la pista. La nostra responsabilitat és trobar diners perquè tothom pugui competir allà on es mereix. Per a tots els que hem agafat el relleu, és una responsabilitat. Els anteriors eren uns esprintadors molt bons, uns autèntics Carl Lewis. És clar que no estem competint contra ningú, però la feina que s'ha fet, pujar tres categories en els últims anys, a Plata i a Nacional, en handbol, i a Primera Nacional en vòlei, està aquí. A més, la base, que és el que ens alimenta, competeix a les màximes categories catalanes

Van tard en la contractació dels nous entrenadors?

No vam començar a treballar pas en això dissabte passat, que era el primer dia del nou mandat. L'anterior junta ja havia fet una feina prèvia que recollim. Jo estava en la gestora, n'hem agafat el relleu, i seguim la cursa.

Què és el Bordils per Bordils?

Tinc una persona coneguda meva que ha arribat de nou i diu que el Blanc-i-Verd és el «temple». El Bordils és una cosa que la gent se sent molt seva, a Bordils. A mi em fa sentir bé quan arriba algú de fora i s'ho sent seu, veus que s'adapta i està còmode jugant i entrenant amb nosaltres. Els caps de setmana això és com un centre social. Obrim la paradeta el dissabte a les 9 del matí i la tanquem el diumenge a la tarda. Tenim 21 equips competint, o sigui que potser en un cap de setmana pots veure 9 o 10 partits a casa. És emocionant veure 600 persones patint per un mateix objectiu. Ara, per exemple, patim per salvar l'equip de Primera Nacional, que se la juga aquest cap de setmana.

Fins on arriba «la força d'un poble», un dels seus lemes?

Fins allà on els jugadors siguin capaços d'arribar. Ni ara ni mai el club ha tallat les ales a cap equip. El que s'aconsegueix a la pista és sagrat i el club fa mans i mànigues per poder-ho assumir. Jo quan jugava ja era així. En ocasions s'han fet derrames dels socis per acabar d'ajustar un pressupost per fer una fase d'ascens o un campionat d'Espanya. És una aportació voluntària, però la gent sempre respon. Pensi que el club en molts casos ja ha sigut capaç d'enllaçar socis de tres generacions.

Quins són els trets d'indentitat irrenunciables del club?

L'aposta per la base, no es pot anar a recollir blat sense haver sembrat abans. Per recollir fruits d'aquí uns anys toca picar pedra formant mainada.

Competir a Divisió de Plata és viable econòmicament?

Sí, és el nostre referent. Juguem a la segona categoria de l'handbol espanyol i això és un referent per als nois que hi juguen i per al club. Igual com és un altre referent l'equip de vòlei de Nacional.