Massa poques hores després d'acabar la final, i reconeixent que a la nit havia estat donant força voltes a la clara derrota en el tercer partit, Èric Surís reconeixia ahir al matí que segurament quan passi un temps ens serà més fàcil valorar que hem fet una bona temporada i que, naturalment amb coses a millorar, hem pogut signar un balanç de 21-5 en lliga regular, que mirant la història del club es veu que és positiu, i portant bé la dificultat de competir en Lliga i Eurocup.
Amb 34 anys i sense cap experiència prèvia en el món professional, Èric Surís és el primer entrenador que aconsegueix començar i acabar una temporada a l'Uni des de l'etapa d'Anna Caula. Gent amb molta experiència com Ramon Jordana o el mateix Miguel Ángel Ortega no ho havien pogut aconseguir, la qual cosa sobre el paper li hauria de donar la seguretat a Surís que, també després de Caula, serà el segon entrenador que aconsegueix renovar per l'Uni i encadenar, com a mínim, dues pretemporades consecutives.
«Ara és molt recent, no he parlat amb ningú del club després de la final, però tot l'any he parlat amb la gent del club, amb en Pere (Puig), amb en Xavi (Fernández), amb tots i ara ho tornarem a fer d'una manera pausada» explica Surís que té clar que «entrenar un equip d'elit a la teva ciutat és un privilegi» però, per altra banda, recorda que «toca a emplenar el dipòsit després d'una temporada exigent en un món que és molt complex; hem de parlar i valorar-ho amb calma tant jo com el club».
La valoració d'un equip i d'un tècnic és necessària fer-la al llarg de tota una temporada, però en l'esport no hi ha memòria i Surís és conscient que, tot i la clara derrota de dimarts al Würzburg, està clar que el gran partit del dissabte, derrotant l'Avenida a Fontajau forçant el desempat, acaba donant més visibilitat a la feina de l'equip durant tota la temporada.
«Hem preparat molt la final; potser no es veu des de fora però crec que hi hem donat moltes voltes a com jugar a l'Avenida i crec que el plantejament ens ha permès arribar vius fins al final tot i que és cert que ens ha faltat una mica per poder-hi competir en el tercer partit», analitza Surís que admet que la nota final de curs «canvia havent guanyat aquell segons partit, traient l'orgull i veient com un plantejament funciona i l'equip és capaç de defensar bé, que no pas si la final s'hagués decidit en dos partits i sense competir».
En el seu primer any com a professional, Eric Surís ha anat aprenent detalls sobre aquest món al llarg dels últims nou mesos i, lògicament, admet que faria algunes coses de manera diferent: «Amb 34 anys seria pedant dir que d'aquí a deu anys ho tornaria a fer tot igual com ho he fet aquest any. Però això passa en el cas dels entrenadors i en qualsevol altra feina on segur que ningú fa el mateix ara que fa deu anys».
