Joel González: «Aquest cicle olímpic és un regal i vull gaudir-lo»

El figuerenc, or en els Jocs de Londres 2012 i bronze en els de Rio 2016, afronta la seva aparició en la categoria de menys de 63 quilograms amb la il·lusió de tornar a competir per les medalles. "Pot passar de tot, però la meva voluntat és la d'intentar guanyar", sosté en una entrevista a EFE on repassa la seva trajectòria i les dificultats de mantenir-se en l'elit de la disciplina després d'una greu lesió de genoll.

Va ressorgir a Rio de Janeiro, amb una medalla de bronze que se suma a l'or assolit a Londres 2012, i es proposa "gaudir" durant un nou cicle olímpic que considera "un regal".

És el moment de pensar en el seu tercer títol mundial després dels aconseguits el 2009 i 2011?

Sempre he dit que per arribar el més amunt possible hi has de creure. Si no, és impossible. Jo em veig amb opcions, crec que és possible encara que tinc claríssim que serà molt complicat. En dos Mundials he pogut arribar a dalt de tot. En un altre, vaig tenir la mala sort que em vaig lesionar del genoll i em vaig trencar el creuat. En l'últim (2015) em vaig endur una medalla de plata.

Les expectatives, per tant, són altes i la il·lusió és màxima. Pot passar de tot, però la meva voluntat és la d'intentar guanyar.

Amb un palmarès com el seu, la pressió pesa més que la il·lusió?

La pressió sempre hi és i ho assumeixo. En aquest punt, si treus medalla és el que has de fer i si no treus medalla és un pas enrere. Prefereixo no prendre-m'ho així perquè, principalment, practico aquest esport perquè m'agrada. M'encanta estar sobre un tapís representant al meu país i sóc conscient que estar a dalt és molt difícil. A més, no és alguna cosa que depengui cent per cent de mi.

Són molts aspectes els que es conjuguen perquè es doni l'oportunitat d'arribar a la final d'un Campionat del Món. Jo sóc molt racional i el que vull és donar el millor de mi. Si ho aconsegueixo, sé que tindré l'oportunitat de guanyar la meva tercera medalla en un Mundial, però qui sap.

Per la seva edat i historial de lesions, ha de mesurar més les seves aparicions a partir d'ara?

Tant de bo pogués anar a totes les competicions, com feia abans. Però si ho penses fredament són nou o deu campionats a l'any. Si tot va bé, són entre cinc i sis combats. Són seixanta combats a nivell professional cada any. Són molts combats, molts mals cops. Si ho multipliques pels vuit anys que porto jo a l'alta competició són massa combats. Haig de ser intel·ligent.

Es veu competint molts anys més?

Tinc pensat arribar a Tòquio. La il·lusió és aquesta, intentar tornar a competir amb les medalles

D'on li ve aquest inconformisme?

Sóc inconformista perquè l'esport t'obliga a ser-ho. Cada dia t'exigeix una nova medalla, ho veig amb les beques i els patrocinadors. És un constant mirar cap a davant. A nosaltres se'ns cuida molt bé quan estem a dalt. Al moment en el qual falles, les beques fallen perquè depenen dels resultats.

I com conviu amb aquesta necessitat de guanyar?

Sé que visc dels meus resultats. Amb els meus pares ho vaig parlar molt abans dels Jocs. Si no hagués tret una medalla a Rio, probablement no estaria avui aquí. Sóc realista. Visc de les beques i les beques les guanyo anualment. Si hagués fallat en el primer combat, no tindria beca i passaria a tenir 0 ingressos.

Com gestiona mentalment aquesta situació?

Psicològicament és molt complicat. Saber que t'ho jugues tot en un dia és molt complicat. Per això vaig estudiar una carrera i un màster. Saber portar-ho i apartar aquests pensaments en un moment com uns Jocs Olímpics no és fàcil. Són coses que inevitablement et vénen al cap. Gestionar aquesta pressió és molt complicat. Per sort a Rio tot va sortir bé.

Quina importància li dóna a aquesta medalla de bronze?

No vull equiparar-ho amb l'or olímpic, però per a mi ha estat molt important. Vaig passar quatre anys complicats, però a Rio em vaig adonar que, encara que les coses vagin malament, lluitant pots aconseguir els teus somnis. Estic orgullós d'això.

Comptava amb iniciar aquest nou cicle olímpic?

Aquest cicle olímpic és un regal. Vaig a intentar treure'm tota la pressió, perquè quan ho faig és quan em surten els millors combats. El que volia aconseguir ho he aconseguit ja, ara vull gaudir.

No ha gaudit en aquest temps?

Fins a 2012 va ser la meva etapa de pujada. Em sentia com un nen que volia guanyar-ho tot. Després, vols seguir a dalt, aconseguir una altra vegada les fites, no baixar el teu nivell esportiu i, especialment, que la beca i els patrocinadors es mantinguin. La pressió abans i després dels Jocs de Londres no va ser la mateixa.

En aquests quatre anys vull gaudir de tot el que he fet i tornar a competir sense pressió. Tot el que vingui serà benvingut. Si no arriba res, no arribarà. Però lluitaré perquè arribin més medalles.