L´expilot espanyol Ángel Nieto va morir ahir als 70 anys a la Policlínica Nostra Senyora del Roser d'Eivissa, on estava ingressat des del dimecres 26 de juliol després de tenir un accident quan conduïa un quad. L'estat de salut de l'expilot zamorà havia empitjorat greument en les últimes hores i el tretze vegades campió del món va patir un edema cerebral massiu que va acaba provocant la seva defunció ahir a la tarda.

Nascut a Zamora, el 25 de gener de 1947, Nieto va créixer en el madrileny barri de Vallecas abans de convertir-se en una de les grans llegendes de l'esport espanyol, del qual va ser pioner en motociclisme. Va començar sent aprenent al taller de motos propietat del periodista Tomàs Díaz-Valdés, i va debutar com a pilot als 13 anys a les festes del Carme del Pont de Vallecas. Poc després va ser tercer a Granada amb una moto de 65 centímetres cúbics (cc) en una prova de 125.

A l'any següent, es va traslladar a Barcelona i a Bultaco, va ser aprenent del pilot Medrano. Gràcies a l'enginyer italià Bartolotti va treballar durant any i mig a Ducatti i va competir amb una Derbi-Zippo. Amb 16 anys va entrar al departament de proves de Derbi, cosa que li va permetre prendre contacte amb màquines de petita cilindrada. A l'any següent, va aconseguir el seu primer «gran triomf», el cinquè lloc al GP de Montjuïc.

El 1967 va fer doblet en el títol espanyol de velocitat en les cilindrades de 50 i 125 cc. Dins el panorama internacional, Nieto va començar a 50 cc, aconseguint la seva primera victòria en un GP el 1969 a Sachsenring (en l'extinta República Democràtica Alema­nya). Aquest mateix any va gua­nyar a Irlanda i el seu segon lloc al GP de Iugoslàvia li va valer conquistar el seu primer títol mundial en 50 cc.

Durant dècada i mitja va ser el rei de les petites cilindrades. El 1971 va aconseguir el Mundial de 50 cc i el subcampionat en 125 cc. El seu únic doblet mundialista el va aconseguir el 1972. Als comandaments d'una Kreidler, el 1975 va guanyar el Mundial de 50 cc. A partir de l'any següent, va córrer amb Bultaco, amb el qual va guanyar el Mundial de 50, i segon en 125 cc. El 1977 va revalidar el títol en 50 cc i a partir de 1978 es va concentrar només en el de 125.

Nieto, des de 1979 va pilotar unaMinarelli 125 (que des de 1982 va adoptar el nom de Garelli) i la victòria en vuit carreres li va permetre recuperar el títol mundial, que no aconseguia des de 1972. Entre 1981 i 1984, Nieto va encadenar quatre títols de campió del món consecutius en 125 cc, els últims de la seva carrera. El de 1984 va ser el tretzè de la seva carrera, 12 més un com a ell li agrada dir, xifra que el va situar en el segon del rànquing de pilots amb més títols, a només dos de Giacomo D'Agostini.

El 1985, després de diversos intents, va aconseguir córrer el Mundial de 250 cc amb Garelli. Aquest any, va guanyar el seu últim Gran Premi en la cilindrada de 80 cc a França, que feia el número 90, xifra rècord entre els pilots espanyols. Va abandonar Garelli per tornar a Derbi, en la qual estaven Aspar i Manuel «Champi» Herreros. Aquest any, 1986, va participar en 80 cc i al setembre en finalitzar el Mundial es va retirar de la competició. En els últims anys, Ángel Nieto també s´havia fet molt popular fent de comentarista televisiu de les curses del Mundial de motociclisme. Al març de 1989, va començar a col·laborar amb Televisió Espanyola (TVE) i en retransmissions del Campionat del Món de Velocitat, amb Valentín Requena. Des 2012 i fins a 2016 va ser comentarista al Mundial a Telecinco, amb Nico Abad, competició que des 2017 va passar a emetre per Movistar MotoGP, ja sense Nieto.